CaixaForum celebra l'obra de l'impressionista Pissarro

A Guillermo Solana, director artístic del Museu Thysssen de Madrid, no li agrada gaire qualificar la mostra que comissaria a Barcelona

-Pissarro, fins al 26 de gener a CaixaForum- com una exposició reivindicativa de la figura del pintor francès d'origen sefardita nascut a les Illes Verges. Solana afirma que el «primer impressionista» -així el va definir Cézanne- «no és un artista oblidat, sempre ha estat als manuals d'història de l'art i qui més qui menys ha sentit el seu nom o el coneix», però sí que admet que per a la presència i el paper que va tenir en el moviment «no ha rebut el reconeixement que es mereix».

Per això s'ha fet la mostra actual, la primera retrospectiva de Camille Pissarro (1830-1903) a Espanya. L'exposició -que aquest estiu va reunir 150.000 visitants al Thyssen de Madrid- acull 67 peces de totes les èpoques de l'artista prestades per 47 institucions de tot el món i, malgrat la reticència de Solana a utilitzar el verb reivindicar, Pissarro reconeix «una figura clau de l'impressionisme però poc reivindicada», diu Elisa Durán, directora de la Fundació La Caixa.

EL MÉS VETERÀ / La seva importància dins el moviment impressionista abraça diferents aspectes, com que va ser el més veterà del grup -era fins i tot deu anys més gran que Édouard Manet, considerat el precursor de l'impressionisme-; i com que va redactar els estatuts de la cooperativa d'artistes que va posar en marxa les exposicions impressionistes, a més que va ser l'únic que va participar en totes. També va actuar com a mestre i mentor de pintors tan coneguts i reconeguts com Paul Cézanne, a qui va ensenyar a aclarir la paleta, o Paul Gauguin, que va tenir com a deixeble. La seva generositat va arribar fins a Van Gogh, a qui va estar a punt d'acollir a casa seva quan va sortir de l'hospital de Saint-Rémy, el 1890, però l'holandès es va acabar instal·lant a Auvers-sur-Oise, per consell, també, de Pissarro.

I del seu poc reconeixement «en va ser culpable involuntari», afirma Solana, el seu amic Claude Monet. L'autor d'Impressió, sol naixent  -obra que va donar nom al moviment- «tenia una personalitat artística tan irresistible i tan enlluernadora que va eclipsar tots els seus companys», apunta el comissari. També hi va tenir molt a veure l'èxit comercial de Monet, que va ser enorme la dècada dels 80 del segle XIX.

Aquesta mostra parla de tot això, però, sobretot, celebra l'obra de Pissarro. Un treball centrat en un impressionisme més terrestre i més arrelat en el realisme de la generació anterior (Courbet i Corot) que el de Monet i Sisley, que eren pintors més d'aigua i aire i, per tant, més inclinats a la dissolució de les formes en una espècie de mosaics de colors vibrants.

Notícies relacionades

Trump amenaça amb aranzels del 100% al cine produït a l’estranger

Lise Davidsen debutarà com a Isolde al Liceu en una nova producció

PAISATGES RURALS I URBANS / Pissarro va pintar, sobretot, paisatges rurals i escenes pastorals poblades de pagesos -no de parisencs burgesos d'oci al camp-, un altre dels aspectes que el diferenciaven dels seus companys de grup, fins a les dues últimes dècades de la seva vida. Llavors, als 60 anys, va renovar radicalment el seu punt de vista. Va ser quan va començar a pintar les seves sèries urbanes de París, Londres, Rouen, Dieppe i l'Havre, també presents a la mostra.

Una exposició que presenta un artista que és «un corredor de fons, probablement menys seductor i amb una superfície menys cridanera que altres, i que no conquista el públic a la primera», però que ofereix tot un món, un món diferent, que també val la pena i que conté tanta riquesa com el que més», conclou Solana.