Munro, la nobel que ens interpel·la moralment

El premi Nobel de literatura ha recaigut en l'escriptora canadenca Alice Munro, un nom que ja sonava des de fa anys però que aquesta vegada no figurava en un lloc destacat en les quinieles habituals, on sí que s'imposava la figura de Haruki Murakami. Una sorpresa relativa, doncs, i la confirmació d'un enorme talent discret que ha basat la seva trajectòria en un treball al marge dels fastos literaris. Dona i bàsicament contista, centrada en el relat breu (13 recopilacions i una novel·la), Munro s'allunya dels habituals paràmetres del Nobel. Aporta una visió del món -a partir de la seva pròpia regió, Ontario- que es converteix en universal perquè descriu i aborda les esquerdes de la vida quotidiana que poden conduir-nos, a través de petits detalls, fins a la desesperació i el vertigen de la caiguda lliure o fins a la presa de consciència, dolorosa, de la pròpia existència.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En obres com La vida de las mujeres, El progreso del amor, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni o les més recents La vista desde Castle Rock, Massa felicitat i Estimada vida, la pro-

sa porosa i envoltant de Munro ens ofereix un univers de petites insatisfaccions que amaguen el pòsit de la tragèdia, a la manera -com molts han volgut veure- de Txékhov, gràcies a una fixació pel mínim que és en aparença intranscendent i que acaba per imposar la seva llei. Un Nobel just que premia una carrera literària que estèticament ens atrau i que ens interpel·la moralment.