El perill de Beppe Hitler

L'últim que recorda Adolf Hitler és estar amb Eva Braun en un sofà, al búnquer, manipulant una pistola. De sobte es desperta en un descampat berlinès d'avui dia. I a través de la seva mirada i la seva retòrica odiosa comencem a veure l'Alemanya de Merkel, gens bel·licosa (malament), reunificada (malament, s'ha quedat curta i s'ha deixat fora Àustria i Polònia), amb humoristes que fan acudits amb els immigrants estrangers (hum, prometedor) i amb un sistema (interret, en diu) que permet fer arribar monòlegs inflamats a ordinadors i telèfons (bé, molt bé). Amb aquest plantejament comença Ha tornat (Columna / Seix Barral), la novel·la de Timur Vermes (Nuremberg, 1967) en què aquest Hitler rediviu converteix un programa televisiu d'humor en el seu púlpit per tornar al poder. A Alemanya ha venut un milió de llibres. ¿Per què?

«Perquè el llibre és entretingut, i és divertit però d'una manera inquietant. De sobte, el lector s'adona que d'això potser no se n'hauria de riure», respon sense manies Vermes. Això li ha permès escapar-se de les crítiques a què s'arriscava. «El meu plantejament ha funcionat, serveix perquè la gent es plantegi interrogants», sosté. La pel·lícula Mein führer sí que va rebre per tot arreu... «No em va agradar. És que no era tan divertida. Era el típic Hitler de broma... i jo no n'he volgut fer una caricatura», diu Vermes.

Com 'Mein Kampf'

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

I és que el Hitler de Vermes parla i raona com Hitler. El seu estil sembla tret dels seus discursos o del mateix Mein Kampf. ¿Com és possible fer riure amb aquest material? «Sí, la seva veu és una imitació de la forma escrita de la veu de Hitler a Mein Kampf. Vaig voler convertir-lo en una paròdia, però ho vaig tenir fàcil, perquè cada fanàtic s'assembla molt a la seva pròpia paròdia. Però de sobte et trobes amb alguna cosa amb què podries estar d'acord perquè es podria dir avui dia...» El més inquietant precisament és quan Hitler se sent satisfet quan veu com funcionen algunes coses als nostres dies. «És que la realitat i la bogeria estan molt a prop l'una de l'altra. Hitler tenia un discurs sobre l'esgotament dels recursos naturals que sembla molt modern», explica.

Vermes està convençut que avui, un Hitler amb èxit no seria el líder d'un partit d'uniformats. Seria més aviat un Berlusconi o un Beppe Grillo que no pas un goril·la d'Alba Daurada. «Pot ser una dona, un moviment, una moda... No podem esperar que vinguin amb l'esvàstica. Fent servir unes tècniques bastant senzilles podria manipular la gent. Un Hitler, avui, posaria de manifest les debilitats del nostre sistema democràtic. És fàcil qüestionar-lo», explica. ¿Podria funcionar una altra vegada? Per fer posar els cabells de punta, el lema de la seva campanya per tornar al poder és una frase banal, que es podria escoltar en qualsevol taverna. No tot el que va fer estava malament. «La democràcia no la podem donar per segura. Depèn de si la gent està disposada a defensar-la», conclou.