Mor el director francès Patrice Chéreau als 68 anys

Director de cine, teatre i òpera francès, a més de productor, actor i guionista. Aquest era Patrice Chéreau, que aquest dilluns ha mort a casa seva, a París, víctima d'un càncer de pulmó als 68 anys.

El director de pel·lícules com 'La reina Margot' havia presentat a les cartelleres catalanes diverses obres, les últimes 'La nuit juste avant les fôrets' --al LliureLa nuit juste avant les fôrets'Lliure, el març del 2012-- i en l'anterior Grec, el del 2011, la minimalista 'I am the wind'Grec,I am the wind, peça amb què va trencar dècada i mitjana d'absència dels escenaris de Barcelona.

Chéreau havia nascut el 2 de novembre de 1944 a Lézigné, poblet de 350 habitants del centre-oest francès, on va començar la seva iniciació en el món de l'art en el si de la seva família, en què el seu pare era pintor i la seva mare dibuixant. Tots dos van ser dues personalitats que van comptar molt per a ell, que va considerar sempre la pintura com l'art amb majúscules, però va elegir el teatre, la imatge i el cine per expressar-se.

Des de molt jove, als 15 anys, sabia que volia fer teatre, i a l'escena va conèixer l'èxit molt aviat, des de finals dels anys 60 del segle passat, i el 1969, als 25 anys, dirigia el Teatre de Sartrouville, després d'haver dirigit obres com 'Les soldats', de Jakob Lenz (1967), 'Le Prix de la révolte au marché noir', de Dimitris Dimitriadis, i 'Don Joan', de Molière (1969), aquest últim al Teatre de l'Odeón.

Després de treballar al Piccolo Teatro de Milà els dos primers anys de la dècada dels 70, el director Roger Planchon el va convidar a codirigir el Teatre Nacional Popular de Villeurbanne, on va muntar grans produccions, com 'La massacre à Paris', de Chrisopher Marlowe, 'La dispute', de Marivaux, i 'Peer Gynt', de Henrik Ibsen.

Entre el 1976 i el 1980, va ser el món de la lírica el que va conquistar, al capdavant de 'La tetralogia', de Wagner, al festival alemany de Bayreuth, amb el compositor francès Pierre Boulez.

Amb Koltès

La dècada dels anys 80 va estar marcada per la trobada amb el dramaturg Bernard-Marie Koltès, de qui dirigiria nombroses peces.

El director Andrzej Wajda el va descobrir com gran actor a 'Danton' (1982), art en el qual després desplegaria el seu talent a les ordres de Youssef Chahine (1985), Claude Berri (1997), Raul Ruiz (1999) i Michael Haneke (2003).

L'èxit cinematogràfic com a realitzador va trigar una mica més a arribar i a convertir-lo en un dels directors europeus més buscats. Va ser el 1994, amb 'La reina Margot', pel·lícula protagonitzada per Isabelle Adjani.

Van seguir després 'Ceux qui m'aiment prendront le train' (1998), 'Intimité' (2001), 'Són frère' (2003), 'Gabrielle' (2005) i 'Persécution' (2009).

Mentrestant, en el teatre, en col·laboració amb Thierry Thieû Niang, va dirigir el 2008 'La douleur', de Marguerite Duras, interpretada per Dominique Blanc i que es va estrenar a Temporada Alta.

El 2010 va començar la temporada de tardor al Louvre, amb un conjunt de manifestacions reunides sota el títol 'Les visages et les corps', en qualitat de "gran convidat" del museu. Allà va presentar 'La nuit juste avant les forêts', de Koltès, en col·laboració amb Thierry Thieû Niang.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

El seu últim muntatge teatral data del 2011, 'I am the wind', de Jon Fosse, de nou en col·laboració amb Thieû Niang.

El César del cine francès el 1984 pel guió de 'L'homme blessé', escrit amb Hervé Guibert; el premi del jurat per a la 'Reina Margot' a Cannes, i l'Ós d'Or de Berlín el 2001 per 'Intimité' van ser alguns dels nombrosos premis cinematogràfics que va rebre, mentre que el teatre li va donar, entre altres, sis premis Molière.