Passejada pel Paral·lel històric

Obliden, en primer lloc, els possibles espectadors de  Taxi... al TNC! algunes consideracions habituals. Ni és un espectacle dels que s'estilen ni tampoc s'hauria d'interpretar com una absoluta declaració d'intencions de la nova etapa que s'obre al Teatre Nacional de Catalunya. Sí que reivindica, sense embuts, una cultura popular catalana que no ha tingut, segons el nou director del gran teatre públic català, una justa valoració. Ni al TNC ni tampoc en altres grans escenaris.

Perquè Xavier Albertí ha muntat, fins aquest diumenge, una festa particular, de record d'una època i també benèfica (la recaptació anirà a parar al programa Apropa Cultura per a persones en risc d'exclusió social) com a inauguració de la seva direcció del TNC. En la celebració ha plantejat un passejada-homenatge pel Paral·lel dels anys 20. Ha estat, per tant, molt coherent amb les seves declaracions a favor d'aquest patrimoni des que va ser designat successor de Sergi Belbel.

ARTUR MAS, AL CAPDAVANT / Albertí sí que ha trencat motllos amb la seva voluntat de dessacralitzar,  a la primera, el temple teatral català. ¿Com? Amb un espectacle de varietés propi del vell Molino. I, a més, davant una nombrosíssima munió d'autoritats, amb el president Mas al capdavant. Van ser espectadors de 18 números d'un teatre musical d'inequívoc aire petard, irreverent i de joc constant al voltant de la cosa sexual.

Aquest homenatge al Paral·lel històric (el d'ara és una cosa bastant més indefinida per esforços que es facin per recuperar-lo) va ser el fil conductor d'una gala construïda a partir d'aquella successió de números. I entre els 18, lògicament, uns funcionaven millor i altres no tant. La nota mitjana va ser de notable.

L'arrencada va ser un dels més sorprenents. No es tracta de revelar res a un possible espectador, però resulta impagable veure el director artístic del TNC transvestit en la directora polonesa Wanda Pitrowska, abillada amb talons i un elegant vestit negre. Va fer un breu (però jocós i ja picant) parlament de benvinguda i va baixar al fossat on esperava l'Orquestra de les Glòries Catalanes, amb joves instrumentistes de l'Esmuc, per prendre la batuta. Pitrowska, per cert, va suar de valent amb la seva arravatada direcció orquestral.

ELEGANT CARME SANSA / L'elenc de 76 intèrprets d'aquests 18 números inclou des de dames del teatre català com Carme Sansa, pura elegància indumentària i vocal en el cuplet Niní, joves debutants com Candela Serrat, la filla petita del noi del Poble-sec, integrant del cor femení a El jazz del gato Félix. També hi va haver lloc per a l'emotiva presència en una escena dels 15 intèrprets d'Alquimistes Teatre, de Santa Coloma, format per discapacitats psíquics intel·lectuals. El guió va mirar fins i tot cap a l'actualitat política  amb un brillant gag (amb la veu gravada de l'actor Jordi Boixaderas) sobre la pregunta de la consulta.

 En un possible rànquing de grans moments de la vetllada hi hauria, per exemple, el Viatge deliciós, amb els cantants lírics Antoni Comas i Claudia Schneider convertits en estàtues humanes de la Rambla. O el Fresquibilis sur Mer, amb un ampli elenc  femení encapçalat per Marcia Cisteró, Mercè Arànega i Teresa Urroz. O la màgia de Hausson, secundat per Lina Lambert, a Charleston final. O el tango genial del duo Mali Vanili, Soy Miguelito. O les extraordinàries acrobàcies de la parella d'Animal Religion a El vestit d'en Pasqual.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

DEL PARAL·LEL A PINTER / Però si s'hagués d'escollir la parella de la nit pocs dubtarien a donar el seu vot a Carme Conesa i Lluís Homar. Enorme veu i presència escènica d'ella a Flor de vici, cançó protesta sobre les prostitutes de l'època. I enorme capacitat d'ell -mig home, mig joveneta- per plasmar a El cap viu un jocós joc de seducció.

Taxi... al TNC! és, sens dubte, la primera empremta de la personalitat polièdrica d'Albertí. Un artista enciclopèdic (músic, director, actor) que es mou de manera panoràmica entre les plomes del Paral·lel i Harold Pinter. Del nobel anglès és Terra de ningú, l'obra que estrena la Sala Petita el dia 17 sota la seva direcció.