una de les grans creadores catalanes

Mor l'artista centenària Ángeles Santos Torroella

Amb 18 anys va revolucionar la pintura amb el surrealista 'Un món'

Fragment d’un autoretrat pintat per l’artista el 1928.

Fragment d’un autoretrat pintat per l’artista el 1928. /

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

De talent precoç i caràcter especial, Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911) només va necessitar dos quadros per revolucionar la pintura espanyola a finals dels 20 i rendir als seus peus intel·lectuals i artistes del moment. A la seva habilitat amb el pinzell van sucumbir Federico García Lorca i Jorge Guillén, als quals els agradava visitar-la mentre pintava; i a la seva joventut i misteri es va entregar Ramón Gómez de la Serna, que va gastar molt paper i tinta a mantenir correspondència amb ella. L'artista va morir ahir a Madrid, ciutat on vivia, als 101 anys, i va deixar rere seu una història de triomf juvenil i de posterior ostracisme voluntari. La història de la pintura li guardava un lloc que ella va eludir al casar-se amb el també pintor Emili Grau Sala. A més, era germana de l'escriptor i crític Rafael Santos Torroella i mare de l'artista Julián Grau Santos.

El reconeixement li va arribar amb 18 anys, quan inspirada per uns versos de Juan Ramón Jiménez  -[...] vagos ángeles malvas / apagan las verdes estrellas / Una cinta tranquila / de suaves violetas / abrazaba amorosa / a la pálida Tierra- va pintar Un món, una sorprenent visió surrealista del planeta en forma de cub. El mateix any, el 1929, va realitzar la seva segona gran obra, Tertúlia, considerada un dels grans exemples a Espanya de la influència de la nova objectivitat alemanya. Les dues peces formen part actualment de la col·lecció del nou Reina Sofia de Madrid i s'exposen permanentment a les seves sales.

Els dos últims anys de la dècada dels 20, els anys d'Un món Tertúlia

-viscuts a Valladolid-, van ser els de més producció de l'artista, i els que li van donar el nom i la fama. Ja que el seu estil va canviar radicalment el 1936. Va ser després d'una exposició a les Galeries d'Art Syra de Barcelona, mostra que va ser un fracàs per l'aspecte tenebrós de la seva pintura, llavors molt allunyada del noucentisme regnant a Catalunya, on vivia des del 1933.

Notícies relacionades

SENSE NOSTÀLGIA / Fos per això o fos perquè, com ella explicava, el fet de conèixer el seu marit li va fer descobrir els impressionistes, el cas és que la seva pintura va fer un gir de 180 graus,  la seva paleta es va suavitzar i es va centrar en els paisatges, els bodegons i els retrats. Va pintar fins al final, però deia no sentir nostàlgia d'aquells primers anys ni de la dona que va poder arribar a ser i no va ser.

El 1936 va representar Espanya a la Biennal de Venècia; el 1986 el Museu de l'Empordà, a Figueres, li va dedicar una retrospectiva i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.