Deixi de fumar amb Luis Pardo

La hipnosi és una cosa seriosa; fins i tot a sobre d'un escenari. Així es manifesta el mentalista Luis Pardo, una mica cansat que es desprestigiï la tècnica amb pràctiques només enfocades al terreny de l'humor. «M'interessa la part terapèutica; i no que el públic faci la gallina o mengi cebes», diu d'Hypnos, la otra realidad, l'espectacle que presenta en el segon horari de la Sala Muntaner.

Pardo estrena un muntatge que li ha rondat pel cap els últims cinc anys. El movia la idea de fer una cosa «seriosa, diferent», i per a això va obtenir, fins i tot, un títol d'hipnosi clínica per afrontar imprevistos. «Com què pot passar si una persona entra en trànsit i no en surt, com tractar algú que és epilèptic o si algú es desmaia».

Són situacions molt extremes perquè Pardo avisa que només pujaran a l'escenari les persones que seleccioni prèviament, «amb unes proves de suggestió per captar  aquells més predisposats a ser hipnotitzats». Els elegits, assegura el mentalista, tornaran a casa seva molt més relaxats que abans de veure l'espectacle. «Seran coses impactants. Cada dia una persona deixarà de fumar, si algú té mal de cap li desapareixerà; la gent se n'anirà contenta i sense la sensació d'haver fet el ridícul».

Pardo ja havia aportat la tècnica anteriorment, però no havia presentat mai un espectacle íntegre d'hipnosi. En la seva part final, ell mateix se sotmet a autohipnosi amb tres experiències seguides. En una aconsegueix que les seves pulsacions baixin «pràcticament a zero» durant uns minuts. «Pregunto si hi ha un infermer a la sala perquè ho certifiqui», afegeix un psicomag que vol reivindicar la tècnica en el seu aspecte més seriós. «Fa molt temps que no es presenten espectacles d'hipnosi».

Públic propi

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Hypnos és el setè muntatge que presenta un mentalista que s'ha anat guanyant un públic propi des que va debutar en un escenari el 2005. Cuando el diablo piensa, la seva obra anterior a la Sala Muntaner, va ser l'espectacle amb més seguiment de la temporada passada en sales amb menys de 200 localitats. «He treballat en teatres més grans, però crec que el meu treball necessita la proximitat».

Pardo explica, en aquest sentit, que els seus trucs atrauen un «públic fidel, ampli i bastant jove, la majoria d'entre 20 i 35 anys». Aquesta fidelitat el porta a dir que el seu espectador és molt particular. «Hi ha gent que no aniria mai a un teatre a veure altres coses».