El llegat de Martí de Riquer

La personalitat i la manera de viure la literatura de Martí de Riquer va captivar deixebles i col·legues.

FRANCISCO RICO

FILÒLEG I ACADÈMIC

«D'ell només en tinc bons records»

«Va ser Riquer qui em va ensenyar que els moments immediatament posteriors a la mort d'una persona estimada són molt dolents perquè un la recorda en aquells moments finals, però ell tenia raó al dir que quan va passant el temps un s'oblida d'aquells mals moments de l'última etapa i en canvi recorda els bons, els d'alegria. En el cas de Riquer tot són bons records. De felicitat i diversió. Jo amb Riquer sempre vaig passar bones estones, estudiant, parlant… tant per a ell com per a mi res d'això era treballar. Donava bons consells, per a la universitat, la feina, la vida, la diversió. Per exemple, que per comprar llibres per a la universitat o explicar provençal on posava gallec no aniríem mai a la presó. Trobaré a faltar sobretot les estupendes i divertides anècdotes que explicava de la seva joventut i també de la primera postguerra. Era molt català, però no catalanista, i reia afirmant que el català és una llengua estranyíssima: s'escriu 'quelcom' i es pronuncia 'algu'...».

JORDI LLOVET

CATEDRÀTIC  EMÈRIT

«Molta gent

li deu la vida»

«El seu llegat és impressionant. Tot el que ha fet en matèria de literatura medieval, catalana, romanística i els seus estudis sobre El Quixot són obra de referència. Va tenir precursors com Menéndez Pidal, Jordi Rubió o Casacuberta, però ell té el mèrit de posar-se a fons en una matèria que era semidesconeguda i omplir el buit en la historiografia catalana i romànica. La seva mort simbolitza una època de gent sapientíssima que ja ha desaparegut com Blecua, Valverde i Batllori. El context universitari d'avui dia  és tan feble que ell quedarà com a exemple d'una excel·lència irrepetible. Sobre la seva relació amb Catalunya, Riquer va fer la guerra amb els nacionals i això no l'hi van perdonar, però sovint s'oblida que va tenir un esperit tan noble que molta gent li deu la vida perquè els va ajudar en temps difícils. Així que es va refugiar a l'Acadèmia de Bones Lletres, on va fer una tasca importantíssima, perquè la seva capacitat de treball era enorme. Blecua solia dir: 'El que treballa és Riquer'. Era molt divertit, li encantaven les festes que jo organitzava a casa amb gent educada, elegant i cordial. Les festes de Can Llovet, les anomenava. Tenia uns 85 anys i em va ensenyar uns prestatges amb uns 300 llibres seus. '¿Tot això has escrit?', li vaig dir. 'Sí, per ara', va respondre. Tenia una vitalitat prodigiosa. Fa dos mesos li vaig trucar. Ja estava malalt, però la seva veu sonava apassionada i amb la mateixa força de fa anys.

EMILI MANZANO

PERIODISTA

«Era un cavaller, només li faltava l'armadura»

«Quan jo estudiava ell ja s'havia jubilat però tots els estudiants de Filologia ens sentíem els seus deixebles, anàvem a les seves conferències com si fos un acte suprem. Era un mestre ineludible. Quan penso en El Quixot penso en Riquer perquè les seves notes a peu de pàgina hi són amb la intenció d'ajudar-te a entendre'l. Era molt cordial, quan el visitava a casa seva parlàvem de les novel·les d'aventures i de detectius que li agradava llegir en els últims anys. Quan estaves al seu davant tenies la sensació que només li faltava l'armadura de cavaller. Era un aristòcrata de veritat que, encara que no exhibia el títol, tenia un comportament exemplar, atent, molt respectuós amb tothom, i amb molt sentit de l'humor i ironia. Fa poc, quan encara estava bé, li preguntaven el secret d'haver viscut tant i de conservar-se tan bé i deia: 'No he fet mai esport' o 'Fumo moltes pipes al dia'».

CARME RIERA

ESCRIPTORA I ACADÈMICA

«Un savi d'una gran personalitat»

«Desgraciadament no vaig ser deixebla seva però anava a sentir les seves classes. Ell entrava a l'aula parlant. Al començar preguntava als alumnes '¿Qui no ha llegit El Quixot? ¿No l'heu llegit? Doncs us felicito: tindreu un plaer fantàstic quan ho feu'. Tenia una personalitat enorme, era generós i simpàtic. Et senties molt ben acollit si ell notava que tenies interès. Era un savi. Em deia que m'ho passés bé treballant, que havia de buscar temes amb els quals m'ho passés bé. Si hagués de quedar-me amb algun dels seus llibres seria sobretot amb Los trovadores, però també amb la seva edició d'El Quijote. En realitat, pots agafar tota la seva obra i triar i remenar».

JORDI PUNTÍ

ESCRIPTOR

«La lectura per entendre la vida»

«La contribució de Martí de Riquer a la divulgació dels clàssics que han conformat la nostra literatura és immensa i té un valor universal, des dels estudis sobre trobadors fins als llibres Tirant lo Blanc o El Quijote. Aquest llegat és especialment ric perquè partia d'una premissa que a vegades el món acadèmic oblida: la lectura com a plaer i com a fons de coneixement per entendre la vida».

ROSA NAVARRO DURÁN

FILÒLOGA I CATEDRÀTICA

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

«La literatura era vivència absoluta»

«Sempre el portaré a dins. Sóc molt afortunada perquè vaig tenir tres grans mestres, Vilanova, Blecua i ell. Riquer em va ensenyar la vivència absoluta de la literatura. Entrava a classe, sense papers, començava a parlar i m'oblidava del món. De tot. Només sentia la seva veu. Era tan gran l'entusiasme i el coneixement… però, sobretot, la vivència. Era un remolí, imparable, immens, únic. No feia mai una reproducció erudita o monòtona. Amb ell vaig aprendre que la literatura no és un ofici, és una vivència. Tot ho transformava en vivència apassionada. Et ficava a dins de qualsevol obra de la qual et parlés en aquell moment. Entraves en El Quixot i vivies les aventures. Era d'aquests grans homes que dignifiquen l'esser humà».