Adéu a un savi d'altres temps

Per als que vam arribar a la Facultat de Filologia de la UB cap al 1980, Martí de Riquer era una institució imponent. Havíem llegit amb avidesa les pàgines de la Historia de la literatura española que va escriure amb José María Valverde, havíem consultat la seva Història de la literatura catalana en els anys transicionals del BUP i alguns ja teníem la seva edició del Quixot i la utilíssima Aproximación al Quijote de la col·lecció RTVE de Salvat. De seguida vam aprendre que Riquer havia publicat el seu monumental estudi i antologia Los trovadores i que era un dels romanistes més eminents del segle XX. Una mica intimidats, alguns ens vam començar a colar a les seves classes i encara vam tenir la fortuna de ser alumnes regulars seus. D'aquesta manera vam descobrir la magnitud de la saviesa de Riquer, que es ramificava per espais impensats amb tanta facilitat  com humor, amb una desimboltura que, en els seus millors moments, feia creure que el d'humanista era un destí no només desitjable sinó a l'abast de qualsevol amb ganes i tenacitat. Però l'excel·lència fa passar per fàcil l'impossible.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El magisteri de Riquer ha deixat una empremta molt profunda en nombroses generacions de filòlegs i ha canviat, com només ho fan les persones excepcionals, la disciplina a la qual va consagrar la seva vida professional. Avui és inevitable, en qualsevol lloc del món, recórrer a les seves ensenyances per entendre l'èpica medieval francesa, la poesia trobadoresca, la institució de la cavalleria, les literatures romàniques, la Chanson de Roland, la novel·la cortesa de

Chrétien de Troyes, el Tirant lo Blanc o el Quixot. Va ser tanta la seva tirada per la novel·la de Cervantes que es va fer extensiva al Quixot apòcrif, que va editar i l'autoria del qual va desemmascarar fa gairebé un quart de segle. La combinació de rigor intel·lectual, vast coneixement de totes les branques humanístiques, intel·ligència interpretativa, visió històrica i amenitat expositiva serà molt estrany que es repeteixi. Era un savi d'altres temps.