Una Tàrrega d'altura

Jordi Duran, el director de FiraTàrrega, es va mostrar ahir «content i satisfet» després d'una edició en què s'han vist espectacles de gran qualitat, encara que els números no van acompanyar. «Hem arriscat i ens hem compromès amb el projecte de suport a companyies catalanes que està donant resultats», va valorar. La Fira va tancar ahir amb un accentuat descens de visitants -els campistes van baixar de 3.500 l'any passat a 2.500, i els carrers no van estar tan abarrotats com altres vegades- i de localitats venudes -11.800 davant 15.000-. De 174 funcions, se'n van esgotar 85. Però les estadístiques no desmereixen una cita que també és un mercat i que, sota la direcció de Duran, ha impulsat la seva feina de suport a la creació. Els 788 professionals (203 internacionals) presents, més que mai, van veure propostes d'altura.

Com la de Jordi Gali, Abscisa, amb tres intèrprets que, enfilats sobre escales, anaven construint amb cordes i troncs una sorprenent ficció arquitectònica. Una meravella. Hi va haver viatges nostàlgics, com el de l'entranyable Pepe Carvalho, que es va rebel·lar contra el seu creador, Manuel Vázquez Montalbán, al saber que era home mort; personatge amb les hores comptades. Va ser una de les propostes més aplaudides. També ho van ser els acròbates de Psirc i de l'esplèndida  Cru, de Fet a mà. La parella Mar Gómez i Xavier Gómez va ballar sota la pluja i també van captivar les potents coreografies dels britànics Company Chamaleon i dels mallorquins Res de res.

MULTIMÈDIA / El macroespectacle multidisciplinari dels italians Ondadurto Teatro C'era una volta va ser una altra de les joies: un viatge màgic i irònic de la mà de Blancaneu, Caputxeta Vermella i les madrastres, amb inversió de rols i un gran impacte visual. Altres que van impactar amb el seu desplegament plàstic, audiovisual i interpretatiu van ser els d'Insectrotòpics. Ja ho van fer l'any passat amb la Caputxeta vermella i ara la companyia, en un muntatge que es veurà al TNT de Terrassa, planteja a Bouazizi una potent reflexió sobre les teranyines del poder i el consumisme a partir de la tragèdia del tunisià que es va cremar a l'estil bonze i va desencadenar la primavera àrab. «Són La Fura i els Comediants del segle XXI», va dir Duran, impulsor d'una companyia que està cridada a deixar empremta.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El llenguatge multimèdia, convertit ja en gran aliat de les arts escèniques, segueix donant mostres de les seves infinites possibilitats. Panicmap Proyecos Escénicos va portar la dansa al terreny de la intel·ligència artificial. Una noia era tancada en un búnquer dominat per un ordinador, amb el qual estableix una peculiar relació de supervivència. Ciència-ficció, de la qual ja no estem tan lluny, molt aplaudida. Com ho van ser els famolencs personatges de Trasto Teatro i la gran dama del teatre mexicà Tana Parra.

Hi ha moltes coses que sorprenen a la Fira. Com que, de sobte, a l'hora nocturna dels contes, el plor d'un nadó se senti en un teatre. L'anècdota d'aquesta edició la va viure Esteve Soler. Va estrenar Contra la ciutat, un itinerari amb instal·lacions i cartells en què plantejava la deshumanització de la societat i les seves contradiccions. Una de les seves instal·lacions, amb munts de llibres apilats, va patir la rapinya dels antisistema per vendre'ls. «Vaig passar i uns punkies me'n venien un de Cela per 50 cèntims. ¡A sobre d'extrema dreta!», explicava Soler. «Han fet el mateix aquests antisistema que els que evadeixen milions a Suïssa».