'Renoir, l'art i la gran guerra

Hi ha tres Renoir en aquesta pel·lícula homònima, per això el títol no especifica el nom de pila, perquè tanta importància té en el relat el pare pintor, Pierre-Auguste, com el fill que serà cineasta, Jean, i també el fill petit que amb temps es convertirà en productor, Claude, amb el sobrenom de Coco; i fins i tot en la seqüència final el germà actor, Pierre.

Notícies relacionades

Guillermo del Toro: «Els meus amics són els monstres»

'Pacific rim', toc analògic i 'blockbuster' digital

Renoir no és una pel·lícula sobre la formació i l'anhel cinematogràfic -és un tema que apareix molt de passada i només cap al final- ni tampoc és, exactament, un relat sobre la relació entre un vell artista i la seva jove model, relació en què es basava la pel·lícula de Fernando TruebaEl artista y la modelo. ARenoirapareix la fascinació que el pintor artrític i en l'ocàs de la seva vida experimenta al conèixer la noia que li brinda un nou cos per pintar, ja que Pierre-Auguste ho diu en més d'una ocasió: el que importa és la carn, i com es pinta, i com s'il·lumina amb el color.

Però aquesta pel·lícula tampoc és una reflexió sobre l'art del gran pintor impressionista. És, en primer lloc, un relat sobre l'aprenentatge (els aprenen­tatges) en un moment històric convuls, en plena primera guerra mundial, quan el pintor concep els seus últims llenços i el futur cineasta torna a casa malferit per allistar-se una altra vegada quan ja s'ha recuperat. La guerra és l'altre gran protagonista del film juntament amb els artistes i la model, amb els colors de la Costa Blava i una llum resplendent que potser no tornarà a ser-ho mai.