Àngels, dimonis i bourbon

L'àngel Doloriel (Bobby Dollar quan està de servei, Aletes per a una sardònica criatura de l'infern amb qui tonteja) és a la terra, concretament a San Judas, Califòrnia, amb la missió de partir-se la cara amb l'Oposició (l'infern, és clar). No té plomes, li agrada beure, el tempten les diablesses i troba que el cel és una autèntica llauna, encara que ser perseguit per un dimoni d'alt rang i un immens monstre ardent que no s'immuta ni amb les bales de plata tampoc resulta gaire agradable. I s'arrossega de cas en cas amb tot el sarcasme d'un Marlowe o un Bernie Gunther. Tad Williams (San José, Califòrnia, 1957), el seu creador, ens parla d'ell i de la primera novel·la que protagonitza,Las sucias calles del cielo (RBA). Una autèntica sorpresa amb un humor a prova de flamarades i emanacions sulfúriques.

En la novel·la de Williams el cel i l'infern existeixen, i no hi ha perdó pels pecats, i els arcàngels són éssers molt reals, i espantosos, molts d'ells veterans de la guerra de l'àngel caigut i la consegüent Convenció del Tàrtar que encara regeix les relacions diplomàtiques entre les dues parts. Però hi ha moltes coses sense aclarir (¿algú li ha vist la cara a l'Altíssim?) que no té clar si precisar en les novel·les següents.«Potser només arribem a saber algunes coses que ens faran dubtar de les explicacions tradicionals… però no sé si vull donar una versió per a Déu i totes aquestes coses». De fet, Williams es va criar en una família«completament no religiosa, no pas antireligiosa», i considera que el cristianisme i les altres religions contemporànies«només són històries, a vegades me-

ravelloses i a vegades absurdes, que els humans han trobat per explicar la realitat». I això sí, aquestes històries, com la Bíblia, són un material«fascinant d'explorar».

Williams té una llarga carrera com a autor de novel·la fantàstica. ¿A què es deu el seu pas a la novel·la negra? ¿O negra-fantàstica? «No vull quedar-me encasellat. Molts dels meus autors favorits -Zelazny, Le Guin, Sturgeon, Moorcock, Leiber- no es van preocupar mai per quin gènere estaven escrivint, només escrivien».De la reacció dels seus lectors fidels destaca que el seu Bobby Dollar els ha agradat perquè està utilitzant«més humor».«M'encanta fer servir l'humor, però m'agrada en conjunció amb l'horror i la filosofia, perquè les rialles més grans i millors són les que vénen quan rius perquè és l'única alternativa a plorar»,afegeix.

Sí, de fet el seu Bobby Dollar sembla una hilarant paròdia del clàssic detectiu del gènere negre, de frase lapidària, solapes aixecades i ampolla i revòlver al calaix. «El seu humor és l'únic que li permet seguir patinant sobre la fina capa de gel que és la seva vida terrenal sense que es trenqui. Però no estic segur que sigui una paròdia, perquè segueix les normes dels tradicionals herois de la novel·la negra. No intento imitar ningú: Bobby té la seva pròpia veu (se'n riu més de si mateix que la majoria de detectius noir, i està més frustrat per lamaleïda confusió de la vida), és un personatge noir postmodern».

Visita a l'infern

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

El títol del pròxim llibre de la trilogia,Happy hour in hell, que anirà seguit deSleeping late on judgment day,sembla prometre una visita de Bobby Dollar a l'avern.«Tot i que li passen coses bones, l'experiència en conjunt no és divertida. És l'infern, un lloc al qual envien gent horrible perquè la castiguin de forma horrible per tota l'eternitat». ¿I el cel, aquell vaporós i avorrit lloc?«Una de les qüestions d'aquest llibre és: ¿com hi pot haver res que duri eternament i que no acabi sent avorrit o vulgar?».

I pel que fa al sexe, Williams assegura que calia que n'hi hagués en el llibre, que volia que fos més adult, encara que«com la violència i l'humor, si en poses massa engega a rodar l'efecte que busques». Williams, per cert, parla espanyol. Normal, havent nascut en un lloc que es diu San José.«Tota la cultura de Califòrnia està impregnada de l'espanyol. ¡La via que va de San Francisco a San José travessant Silicon Valley s'anomena Camino Real! Creixem amb l'espanyol al voltant. Però el que passa és que sóc d'aquelles persones que ho volien conèixer», respon.