El domini d'una deessa

Meritxell Calvo va ser l'última actriu a presentar-se al càsting deVenus in furi, com passa en l'obra de David Ives, també va ser la que va aconseguir el paper de l'enigmàtica Vanda. Ella, una gairebé debutant de 25 anys, enlluerna encarnant la intèrpret que Alex Novak (Joel Joan), en la ficció director i adaptador de la peça, busca per donar vida a la dona ideal que, des de l'òptica dels seus desitjos i fantasies, necessita per a la seva proposta teatral.

El projecte que l'actor i el responsable del muntatge, Hèctor Claramunt, portaven entre mans des que fa dos anys es va estrenar Broadway, es va il·luminar amb una aparició com aquella i el Goya ha pogut aixecar gràcies a això i en poc més de tres setmanes una de les fites de la seva temporada. En l'acceleració del muntatge hi ha tingut a veure la pròxima estrena del film de Roman Polanski sobre l'obra, amb la seva dona, Emmanuelle Seigner, de 47 anys, com a protagonista.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La cinta ha rebut elogis per la tensió psicosexual que desprèn, pel seu maliciós sentit de l'humor i per la tendència del cineasta a abocar les seves obsessions, en aquest cas sadomasoquistes. Totes aquestes qüestions estan ben dibuixades, encara que aquí hi ha un punt més de violència, en aquesta àgil posada en escena que compta amb una intèrpret més idònia, per la seva edat, en el rol de Vanda.

A l'obra, la noia es presenta a la prova amb un atropellament que espanta Novak. Però les canyes es tornen llances i el dominador director acaba engolit per la metamorfosi d'una dona que rebat les seves teories i li demostra que és ella qui té la clau del poder i la seducció. La pugna dialèctica al voltant de la guerra de sexes acaba fent aflorar inquietants veritats ocultes en un joc metateatral que barreja realitat i ficció. Calvo domina la funció amb la seva energia i frescor. Desinhibida, apareix com una Venus nua que desarma la falsa seguretat del director, que acaba sucumbint a una calculada estratègia. Joan evoluciona fins a acabar, amb un mesurat histrionisme, brillant en el paper de sotmès a la voluntat de la deessa-dona.