Calamaro: "A saber si Rajoy es ratlla una miqueta"

L'artista argentí promociona el disc 'Bohemio' que publicarà el 17 de setembre

Andrés Calamaro, a l’entrada de la cocteleria Milano de Barcelona.

Andrés Calamaro, a l’entrada de la cocteleria Milano de Barcelona. / ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Núria Martorell
Núria Martorell

Periodista

ver +

Com un bufó a 'El Club de la Comedia'. Així és comAndrés Calamaro ha presentat aquest matí a Barcelona el seu pròxim disc, titulat'Bohemio' i que editarà simultàniament a Espanya i Amèrica el 17 de setembre. La trobada ha estat a la cocteleria Milano i després d'escoltar les deu cançons que integren el seu nou àlbum, el cantant argentí ha deixat anar perles de tot tipus. Des que "Obama és com els cavalls de Jerez, que neixen negres i moren blancs", fins que "si el president el que és és un actor, almenys que llegeixi bé".

Però sens dubte la que més courà és la següent: "Podia haver fet un disc més polític, més ideològic. En sobren els motius. Resumint molt i usant el llenguatge antic, podia haver fet una crítica a l'imperialisme. Però necessitaria més reflexió i més cocaïna. Ho vaig dir ahir a Madrid, i en realitat s'ha d'interpretar com una broma per als polítics. Rajoy té cara de marbre, qui sap si ratlla una miqueta". 

En format "metafísic"

L'ex-Los Rodríguez i autor de lletres com 'Un poco de diente por diente' "ha assegurat que se sent publicant un disc en format metafísic i físic". Ha tornat amb material inèdit després de tres anys, "en plena època convulsa, en un món que viu entre la rehabilitació i la intoxicació tant a nivell financer, macroeconòmic, personal, moral..." I, evidentment, també a nivell d'indústria musical. 

"Als artistes se'ns va exigir pensar com a empresaris per després criticar-nos per pensar com a empresaris. El 99 es van vendre més discos que mai, i després ja tot va anar a menys i va ser quan va sorgir una agra discussió. Ens demanaven que renunciéssim als drets d'autor, ens deien que la música s'havia de regalar o vomitar. Així que ara necessito sort".

Calamaro ha explicat que cada vegada que ve a Barcelona recupera la seva fe en el rock. "Vaig a la botiga de discos Revolver i se'm passa. A veure si Los Rodríguez estarem de moda una altra vegada", ha afegit entre rialles. Per després reconèixer que aquest nou compacte li ha sortit molt poc rocker.

Sense distorsions rockeres

"No és un treball amb distorsions ni amb marxa. No és ni tan sols de posat rocker. A diferència dels anteriors, no té tampoc el coqueteig amb ritmes llatins. No té cúmbies. I per no tenir no té ni convidats", ha admès. En realitat, la cançó més rockera és la que tanca el compacte, 'Doce pasos', i és l'única de la qualno firma la lletra. "És de Marcelo 'El Cuino' Scornik, amb qui vaig escriure 'El salmón', 'Estadio azteca', 'Tu pavada', 'Out put in put...'"

Sobre aquest tema en concret, va aclarir que 'Doce pasos' es refereix als que han de fer els alcohòlics i narcòtics anònims, dels qual Marcelo va sortir airós, però jo no he seguit aquest sistema. Cada un té les seves maneres de sobreviure". Davant d'aquesta afirmació, la pregunta ha estat inevitable. ¿I quina és la manera de sobreviure d'Andrés Calamaro? "Això només ho sap bé el meu psiquiatre o el meu apoderat", ha contestat esbossant un somriure. "Mentre els Rolling Stones continuïn, la resta també sobreviurem durant anys. Encara que també és cert que el rock està ple de morts tràgiques", ha afegit després de mencionar noms com el de Julián Infante.

Aquesta vegada, Andrés Calamaro (Buenos Aires, 1961) ha volgut desentendre's del procés de producció. "Només em vaig limitar a anar a l'estudi i cantar". La tasca ha recaigut en un vell conegut, Cachorro López, excompany Los Abuelos de la Nada  i productor de 'La lengua popular'. "Fa 30 anys que tocàvem junts. És un baixista i productor fantàstic".

El contingut de l'àlbum

'Bohemio' comença amb una guitarra acústica i la veu de Calamaro abordant la peça 'Belgrano', que dedica al malaguanyat Luis Alberto Spinetta, i que remet a la seva faceta dylaniana. El següent tall es titula 'Cuando no estás', el que serà el primer senzill (veurà la llum el 30 de juliol) i que comptarà, ja adverteix, "amb un videoclip que serà escandalós, per recordar en part 'El último tango en París'". Segurament, és la millor cançó del compacte. "Cuando no estás, me paso el día contando minutos/ la soledad me aconseja mal" diu la lletra.

Un altre tema a destacar és el que bateja el llançament. 'Bohemio' arrenca amb sons fronterers per derivar en un tema pop de melodia amb força. I 'Plástico fino'. "Una lletra marginal", ha descrit Calamaro. "Crua, i la més verinosa del disc". I una descarada referència a Radio Futura. "Parlo de 'plástico vino' i 'tacto divino'", ha subratllat el mateix Calamaro. 

Notícies relacionades

Però per al músic, si una peça mereix especial atenció és 'Dentro de una canción'. "¿Què és el que hi cap dintre d'una cançó? ¿O què passarà dintre d'una cançó?", es pregunta el prolífic artista. "La vaig compondre pensant en el 'War, children, it's just a shot away' (la tornada de 'Gimme shelte'r' de The Rolling Stones). Va ser el moment en què em vaig posar seriós i en què em vaig adonar que podia fer un salt de qualitat i presentar millors cançons, o les millors possibles en aquest moment. És el començament d'una altra etapa", ha assegurat.

I una última dada important per als seguidors de Calamaro. La gira en directe de 'Bohemio' està previst que recali per Espanya el maig del 2014.