Joël Dicker: "Tenia por que el llibre es considerés fastigós"

'La veritat sobre el cas Harry Quebert' va ser la sensació en la 'rentrée' literària francesa de l'any passat. Allà va vendre 540.000 exemplars, i ara la novel·la del jove advocat suís comença el camí per convertir-se en un 'best-seller'

El novel·lista suís Joël Dicker,dimecres passat a Barcelona.

El novel·lista suís Joël Dicker,dimecres passat a Barcelona. / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / Barcelona

Marcus Goldman és un jove escriptor angoixat per repetir el seu primer i únic 'best-seller'. Harry Quebert, un prestigiós novel·lista que viu, solitari, en una mansió costanera de la costa de Nova Anglaterra, i que ha estat el seu padrí literari des de la universitat. Nola Kellergan, una nena de 15 anys que es va enamorar de Quebert, va desaparèixer el 1975 i el seu cadàver apareix, ara, enterrat al seu jardí. Goldman intenta explicar els fets en el seu nou llibre. Quebert resulta que ja ho va fer... I Joël Dicker és el seu creador, un advocat suís a qui als seus 28 anys l'acaricia l'èxit amb la novel·la que explica la història (més ben dit, les novel·les, i les històries) de tots ells, 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' (Alfaguara / La Campana).

El setembre del 2012 arribava a les llibreries franceses 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' i a l'octubre, a la Fira de Frankfurt, desenes d'editorials ja s'havien donat bufetades per aconseguir-ne els drets de traducció. Va guanyar el gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa i el Goncourt des Lycéens, i n'ha venut 540. 000 exemplars. La seva gira per promocionar les traduccions al castellà i al català ha estat triomfal.

La crítica ha secundat aquest èxit, amb algunes excepcions a França. Més enllà de les ressenyes esgarriacries i dels elogis acrítics que el comparen amb Philip Roth, Enrique de Hériz el va defensar en aquest diari com un 'thriller' modèlic amb una trama que "s'aplaudirà i s'estudiarà als tallers d'escriptura".

Notícies relacionades

A la pregunta de per què són una mica embafadors els diàlegs entre Harry Quebert i Nola, l'escriptor contesta: "Un dels errors del llibre, per a mi, és aquesta relació. Recordi que m'havien rebutjat cinc llibres. I tenia por que qualsevol element sexual en la relació entre Harry i Nola causés el rebuig dels editors, i el consideressin pedòfil, que aquesta relació era fastigosa. Per això vaig eliminar tots els aspectes sexuals i eròtics de la seva relació, que va passar a ser molt naïf, amb paraules però sense actes amorosos. Crec que va ser un error, que com a escriptor hauria d'haver assumit la meva responsabilitat: que aquesta relació fos com jo crec, amb sexe inclòs encara que ella tingués 15 anys. O bé fer que ella tingués 20 anys. Ho havia de decidir i vaig tenir un punt de debilitat. Per a mi és un alleujament veure aquests errors. Sóc massa jove per escriure una obra mestra".

>> Llegiu l'entrevista completa amb Joël Dicker a e-Periódico.