Un viatge sonor de Kraftwerk a Vivaldi

El destí ha volgut que el 20è aniversari del Sónar coincideixi també amb la seva edició més moguda des del 2001. Aquell any el festival va traslladar la seva oferta nocturna al recinte Fira Gran Via de l'Hospitalet. Avui, 12 anys després, la seva oferta diürna abandona el Raval per instal·lar-se al recinte firal de Montjuïc. Així, la mirada retrospectiva cap a aquests 20 anys viscuts es creua amb les expectatives que genera una nova etapa lluny del CCCB. ¿Qui s'hauria imaginat fa només un any que una edició tan propensa a la nostàlgia com la d'un vintè aniversari acabaria sent tan crucial per al futur del festival?

El programa d'aquesta edició també és, en si mateix, un reconeixement de trajecte recorregut i una aposta per noves direccions. Entre avui i diumenge hi haurà una intermitent desfilada de veterans de la música electrònica (Kraftwerk, Pet Shop Boys, Derrick May...), clàssics del Sónar (Matthew Herbert, Jamie Lidell, Laurent Garnier...), supervivents de la primera edició (Ángel Molina, Zero, Atom TM...), noms que garanteixen la festa (2 Many DJ, Justice, Modeselektor...) i un no menys generós desembarcament d'artistes inèdits al festival: AlunaGeorge, Chromatics, Vatican Shadow, Raime, Ólafur Arnalds, C2C...

L'any en què es difumina definitivament la condició de prescriptor de la BBC anglesa (encara que dos dels seus locutors estrella, Mary Anne Hobbs i Rob Da Bank, estaran punxant) també és l'any de l'aterratge massiu d'artistes nord-americans. Skrillex és el nom més conegut, però no s'ha d'oblidar Baauer (autor de l'arxiconegut Harlem shake) i de Diplo, que a més d'actuar amb el seu projecte de dancehall Major Lazer, oferirà una d'aquestes sessions geogràficament lliures i rítmicament desacomplexades. No en va, va ser Diplo qui va fer sonar la reggaetonera Gasolina de Daddy Yankee al festival de músiques avançades.

DE TURQUIA A KUWAIT / El hip-hop hi té aquest any una presència més reduïda que en altres edicions: el retorn de Jurassic 5, els debuts de Mykki Blanco i Oddisee i poca cosa més. I, en un any amb tan poca presència de música africana o llatinoamericana, l'exotisme el posarà Baris K (disc-jòquei expert en música disco turca dels anys 70) i Fatima Al Qadiri. Aquesta última, no només pel seu origen kuwaitià, sinó per ser una de les escasses dones (amb Maya Jane Coles, Mary Anne Hobbs, Thug Ladies, Tutu i La Crema) que ocuparan la cabina.

Notícies relacionades

El Sónar, el triomf del canvi i la creativitat

«Barcelona, el públic i la gent han fet seu el Sónar»

El Sónar-2013 propicia i acull diàlegs excepcionals com el del pioner del dub digital Adrian Sherwood i el productor de dubstep Pinch, el de James Pants amb Felix Kubin (el punt de connexió no pot ser un altre que l'humor recargolat) i el de Pascal Comelade amb l'improvisador francès Richard Pinhas. Però si hi ha un directe realment impredictible al Sónar-2013, més enllà del concert de la Barcelona Laptop Orchestra, és el debut com a músic de l'artista conceptual Dinos Chapman.

Els concerts de comiat d'aquesta edició seran, també, un doble i metafòric últim adéu al Raval. Diumenge, al teatre del CCCB, l'alemany Max Richter i l'orquestra bcn216 reinterpretaran Les quatre estacions de Vivaldi. I just després, l'italià Lorenzo Senni sotmetrà el públic que vagi al Macba a una intensa experiència audiovisual. De les que no s'obliden.