«Barcelona, el públic i la gent han fet seu el Sónar»

El 2 de juny de 1994, lluny encara del 'boom' de la telefonia mòbil i internet, el festival Sónar començava a caminar amb l'eslògan «Connecta't a la música del futur». Aquell primigeni exercici de risc ha acabat sent, dues dècades després, una indiscutible referència internacional en la música i l'art electrònics, i un dels grans actius de la l'anomenada 'marca Barcelona'. Des d'avui fins diumenge, la 20a edició del Sónar oferirà més de 140 actuacions a la Fira Gran Via i a la nova seu de la Fira Montjuïc, trencant així un estret vincle amb el CCCB i el Macba. EL PERIÓDICO ha reunit els tres directors del festival per fer balanç d'aquestes dues inquietes dècades consagrades a la investigació, l'experimentació i el descobriment.

-El festival celebra els 20 anys amb un arriscat acte de reinvenció. No deu haver estast fàcil anar-se'n del Raval a Montjuïc.

-Ricard Robles: En el fons, és un aniversari que parla de com seran els pròxims cinc, deu, quinze anys del Sónar. No hem volgut girar full i començar una nova era trencant amb tot, sinó més aviat mirar enrere, veure quins eren els nostres valors fundacionals i revalidar-los amb el canvi de seu.

-Enric Palau: És el nostre canvi més visible dels últims, com a mínim, deu anys. Però és que la idea de canvi forma part de la nostra manera de ser. Alguns trasllats anteriors van ser obligats per la demanda de públic, com el salt de la Mar Bella a la Fira Gran Via. Però nosaltres ens replantegem constantment les coses. El Sónar és això. ¿Què volem ensenyar a la gent? ¿Com ho podem fer? ¿Com ho hem d'explicar?

-Però, d'alguna manera, hi perden coses. El Raval, el CCCB, el Macba, eren part de l'ADN del festival¿

-R. R.: Sempre es perd alguna cosa¿ Però feia dos anys que donàvem voltes a la idea de fer un canvi, de crear nous aspectes del festival. Feia 20 anys que estàvem al CCCB i al Macba i ja havíem explotat totes les configuracions i possibilitats de l'espai i del seu entorn.

-E. P.: Perdem, és clar, un entorn que ens ha donat un perfil, però guanyem la possibilitat de renovar els nostres valors de festival pioner a l'hora de configurar formats i descobrir espais de la ciutat per a nous usos. Venir a la Fira pot permetre que siguem també un motor per dinamitzar el Poble-sec i Sant Antoni. El barri rebrà una injecció de visitants que d'una altra manera no haurien passat per aquí. Es tracta de contribuir encara més al perfil cosmopolita que té la ciutat. I d'aconseguir que Montjuïc sigui un altre gran eix cultural de la ciutat. Volem ser una locomotora d'aquest gran eix.

-R. R.: Ens agradaria convidar la ciutat i les institucions a una taula de debat no per demanar més subvencions, sinó per facilitar sinergies i apostar per un perfil de ciutat que lideri el món de la indústria creativa.

-E. P.: El Sónar li dóna a Barcelona, durant una setmana, la capitalitat mundial de la cultura electrònica. Però fa falta que ens ho acabem de creure. No serem mai una capital de l'aeronàutica perquè ja ho és Tolosa. La capitalitat de la moda es va repartint entre Milà, Londres, París, Nova York¿ Hi ha una tradició a Barcelona històrica d'avantguarda: Tàpies, Miró, Gaudí; i avui hi ha una cosa que es diu Sónar.

-¿Les institucions estan disposades a entendre el que proposen?

-Sergi Caballero: Ara ho van entenent. La crisi hi ha ajudat. Abans copiaven models de fora. Qualsevol ciutat tenia un museu d'art contemporani perquè hi havia diners. En canvi ara ha de mirar més el teixit real de la ciutat. És com les vinyes: si tens una bona vinya, això et farà diferent. I culturalment és el mateix. Si Barcelona té aquest talent, ¡doncs potenciem-lo!

-E. P.: Reivindiquem, una setmana a l'any, Barcelona com a punt imprescindible de la música i l'art electrònic. En tot cas, m'agradaria destacar una cosa per a mi encara més important: el públic, la gent, Barcelona, ha fet seu el festival. Molta gent està esperant aquesta setmana de juny. Hi ha joves que volen tenir l'edat per poder anar al Sónar de nit potser perquè abans han anat al de dia amb els seus pares. El Sónar, a més, coincideix sempre amb l'arribada del sol...

-S. C.: La gent té ganes de divertir-se, i el Sónar t'ofereix grans noms i la possibilitat de descobrir artistes interessants.

-E. P.: És que el Sónar és un festival de descobriments.

-Han passat 20 anys des del primer Sónar. ¿Ens poden recordar com es va gestar el festival?

-S. C.: Va néixer d'alguna manera a l'Expo de Sevilla. L'Enric i jo fèiem música i ens van encarregar la producció musical per al pavelló espanyol. Allà vam conèixer Teddy Bautista [expresident de la SGAE], un tipus molt inquiet, amb moltes referències, molt avançat a nivell de tecnologia musical, capaç de fer-te una conferència amb un ordinador l'any 94. ¡Això llavors no ho feia ningú!

-R. R.: Ell ens va proposar la possibilitat de fer alguna cosa relacionada amb la música electrònica.

-E. P.: Vam estar dos anys preparant el projecte, visitant coses, fins que vam perfilar el festival. Ferran Mascarell [llavors delegat de la SGAE a Catalunya i actual conseller de Cultura] ens va obrir la porta del CCCB i aquest va ser el camí.

-S. C.: Quan vam arribar al CCCB no s'hi podien fer concerts perquè es podia tacar el terra amb cervesa. Escolti, ¡que això és un museu d'art contemporani! Es neteja la cervesa i ja està. Al 94 no hi havia cap museu d'Europa que fes res així. Vam ser pioners. I tot l'hi devem a Josep Ramoneda [exdirector del CCCB]. Els parisencs ho saben tot, però això no ho sabien, i sempre han anat darrere nostre.

-E. P.: París va ser la primera ciutat que s'hi va fixar i es va inquietar. El ministre de Cultura Jack Lang va venir diversos cops al festival. El Pompidou ens ha volgut replicar, però no ha pogut.

-¿Com era l'escena de BCN aquells anys? ¿Hi havia base per tirar endavant un festival d'electrònica?

-S. C.: Estava molt dividida. BCN sempre ha estat una ciutat de molta música electrònica. De ball, experimental, electoacústica, 'raves'... A Madrid hi havia la moguda, més pop-rock, i aquí s'escoltava música negra funk. També hi havia Eivissa, que era un territori pròxim i influent, i València amb el bakalao, però això era una galàxia a part...

-R. R.: Tot estava molt dispers a BCN i el Sónar va servir per unir-nos.

-S. C.: El CCCB com a motor cultural i l'entorn 'friendly' de la ciutat, amb bon clima i que en aquells temps estava bé de preu, va fer la resta.

-El Sónar s'ha expandit internacionalment els últims anys.

-S. C.: Sí. L'expansió és necessària. Per al 2014 seguirem amb Tòquio, Reykjavik i Ciutat del Cap. I s'hi incorporarà Mèxic. Estem estudiant també unir Reykjavik amb Estocolm...

-R. R.: Cada Sónar local acaba revertint en el festival de Barcelona»,

-¿És imaginable un Sónar sense BCN?

-S. C.: (Rialles) Si ve Qatar i ens ofereix un maletí, em sabria molt de greu, però... No saps on et pot portar la vida (més rialles).

-E. P.: Ara això és impossible. Hem fet una aposta molt gran amb el canvi de seu. I Barcelona és el referent, el format emblemàtic.

-Perdonin la pregunta frívola. Després de 20 anys, ¿hi ha algun artista que haurien desitjat no portar?

-E. P.: Crystal Castles [edició del 2009]. Va ser una actuació patètica. Un descrèdit per a ells i una falta de respecte per al públic. Es van equivocar completament.

Notícies relacionades

El Sónar, el triomf del canvi i la creativitat

Un viatge sonor de Kraftwerk a Vivaldi

-R. R.: Molts (rialles), però no diré noms.

-S. C.: Home, n'hi ha que ens han donat molta feina. Björk, per exemple, però ella és així. Una molt pesada i molt divertida va ser Grace Jones. Un rotllo molt antic. Va demanar ostres. Has d'estar penjat per demanar ostres en un festival de música a la nit. Vés a saber on es devien comprar.