Adéu a Pere Formiguera

Fotògraf i escriptor. Íntim, introvertit i rigorós. Així era Pere Formiguera (Barcelona, 1952) i així era l'obra d'aquest artista, tan reconegut professionalment com, potser per la seva discreció, desconegut popularment, i que ahir va morir a Sant Cugat, la seva ciutat d'adopció, després d'una llarga malaltia.

«Era un home amb poc marge per a la projecció, a qui no agradava prodigar-se, ni sortir al carrer. Estimava el seu estudi i experimentar amb la seva passió: la fotografia», explica el seu amic David Balsells, responsable de la col·lecció de fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Per això el seu llegat artístic gira fonamentalment al voltant del retrat, tant de personatges il·lustres com anònims. I gairebé sempre en blanc i negre. Per demostrar-ho hi ha algunes de les seves sèries més conegudes,Ulls clucs, el seu últim gran treball, en què fotografiava cares conegudes amb els ulls tancats, iCronos, «segurament allò per què el recordarà la història de la fotografia», afirma Balsells.

ACronos, Formiguera va retratar durant una dècada, i a 12 fotografies per any, diversos personatges, sempre els mateixos, per deixar constància del pas del temps en el cos humà; un dels temes que més li interessaven juntament amb el concepte d'autoria i la veracitat de la fotografia. A aquest últim concepte fa referènciaFauna secreta, la sèrie que va realitzar en coautoria amb Joan Fontcuberta sobre animals inventats, però que semblaven reals, i que el va portar directament a exposar al Museu d'Art Modern (Moma) de Nova York, el 1988.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Però la relació amb Fontcuberta va començar molt abans que la col·laboració artística. Tots dos van coincidir a la galeria Spectrum -epicentre a Barcelona de la fotografia contemporània als anys 70-, i amb Humberto Rivas, Manel Esclusa i Ferran Freixa, entre altres, van formar lacinquena generació. Eren els fotògrafs que venien després de lanova avantguarda(Pomés, Miserachs, Terré, Colom, Masats i Maspons) i que, a més de ser la veu d'una època de canvis, compartien la visió de la fotografia com a material artístic.

PART LITERÀRIA / Però el llegat de Formiguera no es redueix a la imatge. També deixa textos i la seva empremta en alguns dels principals museus de Barcelona. El 1985, va posar en marxa amb Balsells i Marta Gili el departament de fotografia de la Fundació Miró, i el 2000 va ser comissari d'Introducció a la història de la fotografia a Catalunya al MNAC, del qual formava part a dins del Consell Assessor. En la part literària ha escrit diversos contes inèdits i alguna novel·la publicada, comNirvanaiTemps de desconcert. Tot i que la seva obra més celebrada va serEs diu Cos, pensada per explicar el cos humà als nens.