«¿Per què les dones aguanten els homes?»

Els homes de la seva novel·la i els seus contes, dominicans criats a Nova Jersey com ell, sónbuenmozosperòpapichulos. Unstremendostígueres. Les seves dones, unes jevas a qui aquellsbroderspromiscus i egoistes els donen molt mala vida. Aquest és el món, escrit originalment en un anglès ple d'hispanismes, dels llibres de Junot Díaz (Santo Domingo, 1968), el segon escriptor llatí que ha guanyat el Pulitzer de novel·la, el 2008, ambLa maravillosa vida breve de Óscar Wao. Fill d'un autoritari policia del règim de Trujillo, emigrat amb 6 anys, germà de dosmarinesi professor d'escriptura creativa al MIT, té un altre jo en un personatge que apareix en tots els seus llibres, Yunior. Ha passat per Barcelona per participar en el festival Primera Persona al CCCB i presentar els nou contes d'I és així com la perds.

-¿El títol del llibre és una declaració, diguem-ne, moral: així és com la perds, sent com els homes del llibre, infidel, egoista...?

-Sí, però també altres coses. Perquè jo crec que el problema amb Yunior no té a veure tant amb el fet que és unjodedor, un faldiller, com diem allà a Santo Domingo

-és clar que això és un problema, que no l'està ajudant en la seva vida i en les seves relacions i que fa mal a molta gent-, sinó que és més vast. No vol reconèixer tot el dolor que porta al damunt. No és tant ser un faldiller, masclista. És el problema d'aquells homes que no tenen els recursos, la cultura, de 'com bregar jo amb el meu dolor, de com enfrontar-me jo a mi mateix'. Miri les coses que li passen a Yunior en aquest llibre: el seu pare l'abandona, la seva mare el tracta com a un company d'habitació i no com a un fill i només estima el seu germà gran, que està mig boig i que es mor de càncer. No té una vida fàcil i ell mateix no reconeix el seu dolor. ¿Els seus problemes són perquè és un home llatí? Bé, també tenen a veure amb el fet que ha patit i no ho vol reconèixer.

-¿Va en contra del model tradicional de masculinitat, el seu llibre?

-Miri, jo em vaig criar durant els 80. Jo no escric sobre tota la comunitat, sinó sobre una part, els emigrants d'uns quants pobles al sud de Santo Domingo que es van establir a Nova Jersey, i d'un temps determinat. Això va ser l'època del crac, l'època de la sida. Al meu barri tothom tenia la seva pipa, tothom tenia el que li agradava fumar. I aquells homes tenien unes pràctiques socials, uns privilegis: podies anar amb tres dones però això no significava que perdessis la teva feina, o que la teva mare et tanqués la porta, o que no haguessis de tenir amics... Amb les dones no era el mateix: si una dona dormia amb tres homes, ¿tu creus que la seva mare li obriria la porta? Nooo, almenys no on jo em vaig criar. No és tan sols que un home vulgui posar-li les banyes a qualsevol, això té arrels. És una cultura. ¿Com aprens que t'agradarapar, dormir amb noies? Has de tenir unes referències. És clar que jo volia criticar aquesta classe de masculinitat, però també volia ensenyar com aquesta masculinitat i els seus privilegis, que són pràctiques molt inhumanes, estan interrelacionades amb molts dolors.

-¿Darrere d'aquesta actitud de mascle depredador sexual, ¿hi ha encara el fantasma del dictador Trujillo?

-Trujillo és encara un símptoma. Abans de Trujillo aquest patró ja estava fet. Trujillo va agafar tots aquests privilegis, tots aquests romanços simbòlics, i va construir un règim. Tenia poder perquè el poble dominicà sencer creia [aquí canvia la seva veu melosa per una veuassa de mascle] que això significa ser un home, això significa el poder, que tu ets l'amo de la casa... Com el practicant superexcel·lent d'aquesta masculinitat, Trujillo va ser com una emissora d'aquests valors. Però, abans d'ell, aquesta idea de masculinitat i el poder, i que l'home dominicà ha de tenir moltes dones, ja existia.

-Yunior mira de deixar de ser infidel.

-El meu vell, el meu avi, era pagès. Arrencar una mata i que no quedi ni una arrel és la cosa més difícil del món. Això, això és difícil,man. I passa el mateix amb els teus privilegis. Això és una addicció. De les addiccions no te'n cures, l'única cosa que pots fer és gestionar-les. I enfrontar-te a la causa per la qual ho fas: perquè, mentrestant, no he de pensar que sóc feble, que no sóc bonic o fort, que no tinc diners, que quan era petitó em van violar, que quan era petitó em van donar molts cops... i no he de pensar que la meva parella és un ésser humà. És més fàcil viure amb un objecte que amb un ésser humà. Perquè si visc amb una persona m'he de treure la màscara, fer-me vulnerable. La infidelitat té a veure amb aquestes coses. Amb evitar mirar-te a tu mateix. Jo tinc dues germanes i sempre els he aconsellat; 'mira amor meu, és que els homes són...' No hi ha ningú que tingui més talent amb les màscares que ells. Sempre els dic, 'no et confonguis, aquesta no és la seva cara. Això no significa que sigui un animal o una mala persona. Però amor meu, encara que tu l'estimis molt, aquesta no és la seva cara'.

-Però, ¿i les dones dominicanes? ¿Com ho aguanten, elles?

-Aquest no és el primer viatge que faig a Espanya i també m'ho pregunto: ¿com aguanten les espanyoles els espanyols? Cony, que generoses que són. Perquè els homes són com els dominicans. I ens accepten, ens toleren. Aquesta és una de les grans preguntes de l'univers: ¿per què les dones aguanten els homes? El que veig de la dona dominicana és que per entrar en l'amor ha de córrer riscos. ¿Quin home és perfecte, porta un senyal que digui 'no et faré mal'? Si etsstraight,per a una dona ets d'alt risc. Hi ha dones que no accepten aquest risc en el meu llibre, i d'altres que sí que el volen córrer. Tenim una cultura que els diu a les dones que la vida no val la pena sense un home.

-I parlant de màscares. ¿Què hi ha de Junot Díaz a Yunior?

-Depèn del llibre. El meu primer llibre [Los boys] tenia moltíssim a veure amb la meva vida: els meus familiars, cases, discursos, personalitats, personatges... Jo-ho-vaig-robar-tot. Per aLa maravillosa vida breve de Óscar Waoho vaig inventar tot. Aquest va ser el repte de la novel·la. I aquest llibre, meitat i meitat.

-¿Se sent portaveu de la comunitat hispana als EUA?

-No. Un ha d'entendre que és una comunitat tan diversa, tan barrejada... Necessitem líders polítics i artistes. Jo sóc artista, jo només pucparlar amb, noparlar per.

-¿Com viuen els EUA el creixement de la comunitat llatina?

-S'estan cagaaaant. Imagina't. Que el poble que tu més has mal-trac-tat t'està augmentant. Que Obama guanyi dues vegades pel vot llatí. Però aviam. També podem ser manipulats. A vegades els números no es tradueixen en poder.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

-Aquests futurs 50 milions de llatins, ¿seran 50 milions d'hispanoparlants, o d'exhispanoparlants?

-¿Com jo? No, no. M'assec a taula amb la meva família i jo parlo un espanyol mort, raríssim, només em puc defensar. Les meves germanes són completament bilingües, la meva mare no parla ni un borrall d'anglès i tinc dos germans que no parlen gens d'espanyol però l'entenen. En aquesta família hi té el futur de l'espanyol als EUA. Hi haurà de tot. I cada any segueix arribant gent nova que renova aquest patró.