Salvem Espriu

Em consta que no sóc l'únic lector deSalvador Espriu que un dia s'ha llevat de bon matí i després de sentir-ne a la ràdio un vers tret de context convertit en pseudoaforisme perdut entre melodies promotores s'ha demanat si allò eraEspriu.

Em consta que no sóc l'únic admirador de la figura cívica, complexa i matisada, d'Espriu que va sentir vergonya aliena per la desmesura, la simplificació i les banderes a l'acte inaugural de l'Any celebrat al Palau de la Música Catalana el mateix dia que el Parlament aprovava la Declaració de sobirania.

Em consta que, en aquest any negre, no sóc l'únic soci d'una entitat literària en números vermells ni l'únic subscriptor d'una revista cultural a punt de tancar que ha llegit amb perplexitat les xifres dedicades al centenari espriuà i els seus satèl·lits.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Em consta que a més d'un i de dos consells de redacció o de direcció el nom d'Espriu ja ha estat descartat a l'hora de preparar un dossier o un acte públic perquè el gest no es llegeixi com un posicionament a favor de l'independentisme.

Podríem discutir si ara que començarem a tenir mitja dotzena decentenariablesper any ens calen centenaris (sobretot convertits en aquesta mena deCitius, Altius, Fortius monògam), però en tot cas em sembla que estarem d'acord que convertir un poeta en oracle, un iberista en independentista, un independent en veu orgànica no sembla una estratègia cultural ni celebrativa gaire refinada.Ens mantindrem fidels, diu el lema oficial de l'AnyEspriu. ¿Fidels a què? No pas a la seva obra rica, irònica, anticomplaent. ¿I qui? Perquè molts de nos-altres, admiradors de l'escriptor, veiem en bona part del que s'ha programat i en com es comunica una trista, pobra i dissortada rèplica del que hauria de ser un any literari: rèplica perquè enfosqueix i empetiteix el nom que se suposa que celebra. Potser s'hauria de crear, com una mena de vacuna, una Associació per a la Defensa dels Centenariats, que no en tenen cap culpa que els presidents, els publicistes i els patrons de torn confonguin l'alegria i l'encens, una vela amb una pala.