Fragments amorosos

Als anys 80 del segle passat, el món acadèmic nord-americà es trobava en un dilema: per un costat, els teòrics de la literatura seguien deixant-se la vista escrivint minucioses reflexions al voltant de la novel·la decimonònica, però, per un altre, van aterrar com un tsunami els deconstructivistes francesos, amb Derrida i Barthes al capdavant, negant el sentit del text i proclamant als quatre vents la mort de l'autor. Va ser l'època en què Jeffrey Eugenides es va enrolar a la Universitat de Brown i va patir a gust a les aules el xoc de dues tendències que semblaven anul·lar-se mútuament.

Al contrari que aMiddlesex, en la qual no aconseguia resoldre els problemes d'una veu hermafrodita, pura contradicció interna, aLa trama matrimonialEugenides aconsegueix, oh miracle, fer al mateix temps una cosa i el contrari: agafar el que tenien d'universal les novel·les de, per exemple, Jane Austen seguint els seus patrons i estratègies, i a la vegada deconstruir-les, fer una lectura crítica de la seva tradició per fer-ne més visible la modernitat.

El més sorprenent d'aquesta extraordinària novel·la és que aquesta operació es fa d'una manera completament transparent, sense vanes exhibicions del seu coneixement de causa, cosint amb fil invisible les costures d'un projecte ambiciós que la prosa diàfana d'Eugenides transforma en alhora accessible i apassionant.

No importa que Madeleine Hanna dediqui la seva tesi doctoral a les trames matrimonials de la literatura realista del XIX ni tampoc que el seu llibre de capçalera, del qual inclou cites i reflexions com és de costum en la pràctica intertextual, siguiFragments d'un discurs amorósde Barthes.La trama matrimonial és pura metaficció, un llibre que parla sobre la seducció que exerceixen els llibres en la nostra percepció del món, però mai fa bandera de la rebotiga del seu experiment, de la seva condició postmoderna.

És, també, una novel·la de personatges. Lluny del lirisme exacerbat deLas vírgenes suicidasi dels intents historicointimistes deMiddlesex, Eugenides se centra a estudiar la psique i el cor d'una noia i dos nois (tres, si comptem el Larry, cua d'arangada en aquest triangle obert per un vèrtex) que s'enfronten a la vida real després de llicenciar-se. És una novel·la d'iniciació a tres bandes: enamorada de l'amor, Madeleine ha d'aprendre a ser lliure; atrapat en la seva depressió, Leonard ha d'aprendre a estimar; i en el seu místic camí d'anada i tornada a l'Índia, Mitchell ha d'aprendre a oblidar el seu utòpic objecte amorós.

QUI ESTIMA QUI / La trama de la novel·la segueix la simple estructura algebraica de les comèdies i proverbis de Rohmer -A estima B que estima C que estima D i etcètera-, encara que, apartant-se d'un programa predissenyat, sembla deixar respirar els seus personatges sense fer cas de les fórmules. Eugenides permet que la novel·la flueixi de manera orgànica, i que el seu narrador omniscient sigui tots a la vegada, posant-se en la seva pell sense que els canvis de veu es notin. Estima els seus personatges sent conscient de la seva desubicació, convertint-se en brúixola per a ells. Sabent, com Barthes, que estimar és entrar en un estat de soledat extrema, i que, com es deia en una frase memorable deLove Story, significa no dir mai ho sento.

3 LA TRAMA MATRIMONIAL/

LA TRAMA NUPCIAL SFlbJeffrey Eugenides.

Empúries / Anagrama.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Trad. Emili Olzina / Jesús Zulaika.

512/ 544 p. 22,90 / 23,90 €