El regal d'Ambrós

«Al nen Jordi Bernet, afectuosament, Ambrós». Era l'any 1956 quan el creador d'El Capitán Trueno dedicava l'impagable dibuix que hi ha a la pàgina contigua a un nen de 12 anys que no trigaria a seguir els seus passos com a virtuós dels pinzells, i de l'art del qual naixeria el fred sicari Torpedo. Amb el temps, les seves respectives carreres els portarien a ser reconeguts -Ambrós el 1989 i Bernet dos anys més tard- amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona. Serà en aquest escenari, en la gran cita de la historieta que obrirà demà les portes a Montjuïc fins diumenge, on Ambrós serà homenatjat amb una exposició amb motiu del centenari del seu naixement.

«Jo era molt fan del Capitán Trueno i el meu pare, sabent-ho, un dia va arribar a casa de la feina amb aquest dibuix dedicat. L'hi havia demanat al seu amic», recorda ara Jordi Bernet (Barcelona, 1944), al seu estudi del barri de Sant Andreu, gairebé un petit museu, amb les parets atapeïdes de vinyetes emmarcades i detresors del món del còmic. Un dels més preats és aquesta veterana il·lustració, de la qual no s'ha separat durant els últims 57 anys.

LA 'FAMÍLIA' DE BRUGUERA / La «feina» era a Bruguera, on el seu pare, Miquel Bernet, creador, entre altres, del personatge de Doña Urraca, i el valencià Ambrós (1913-1992), pseudònim de Miguel Ambrosio Zaragoza, compartien amistat amb altres artistes de la mítica editorial. «A casa sovint es reunien molts d'ells, fins i tot amb alguns jugaven al pòquer. Recordo que tots tenien molt sentit de l'humor. Cifré, Peñarroya, Escobar, Vázquez, Gin, Raf, Martz Schmidt, Nadal...». També el guionista Víctor Mora, que va fer tàndem amb Ambrós aEl Capitán TruenoiEl Corsario de Hierro. «Els meus pares van ser els padrins de casament del Mora i la seva dona, Harmonia, que també treballava a Bruguera. Fins i tot els van portar una truita a la francesa a la presó quan els van acusar de comunistes», evoca Bernet.

«Jo era molt afortunat perquè cada setmana el meu pare portava un paquet amb exemplars dePulgarcito, la col·leccióDan,El Cachorro,Sissí..., totes les revistes de Bruguera

-explica-. Encara conservo els 30 primers números d'El Capitán Trueno dibuixats per Ambrós. Tenia un dinamisme i una força espectaculars. Era una historieta molt més pròxima queEl Príncipe Valientede Harold Foster. Tenia una acció molt més trepidant, ell feia que els personatges estiguessin vius, que es mantinguessin sempre en constant moviment. Era un dibuix simpàtic i dinàmic. Em fascinaven». I en aquell dibuix dedicat, de la millor època d'Ambrós, hi surt tota latroupe: Sigrid abraça el seu heroi i el fidel i jove escuder Crispín salta a l'esquena del fort i bo de Goliath.

EXPOSICIÓ AL SALÓ / A l'exposició amb la qual el Saló del Còmic homenatja el dibuixant valencià no només es podran veure originals de Trueno sinó també de totes les seves creacions -El Jinete Fantasma,Chispita,El Corsario de Hierro...-, cedits per Ediciones B, que conserva el fons de Bruguera, i de col·leccionistes privats.

Originàriament el fons del dibuix dedicat per Ambrós era blanc, però ha adquirit un color groguenc a conseqüència de tants anys respirant el fum de tabac dels diferents estudis on ha treballat Bernet -«abans tothom fumava... ara jo ja ho he deixat», admet-, i potser també hi ha tingut alguna cosa a veure el fum de les cigarretes del seu implacable, fred i cínic assassí a sou Torpedo, que es movia amb tota llibertat pels baixos fons novaiorquesos de la gran depressió. «Era un home molt dolent, però vam aconseguir [amb el guionista Enrique Sánchez Abulí] un equilibri entre humor i violència, que va fer que Torpedo arribés a caure simpàtic», apunta.

EL DIBUIX A LA SANG / Bernet portava la historieta a la sang. «Jo estava ple de tinta xinesa, enverinat pel dibuix. Estava predestinat a exercir aquesta professió», diu. Perquè a més a més del seu pare, tenia un oncle dibuixant, el Joan, creador d'Altamiro de la Cueva i que firmava Toledano. «Al col·legi rebia clatellots dels professors perquè omplia llibres i llibretes de dibuixos. Jugava a sota la taula de dibuix del meu pare, em fascinava mirar per sobre de la seva espatlla mentre dibuixava», rememora.

La nostàlgia també embolcalla Bernet quan parla del seu pare, un republicà que després de la guerra va estar al camp de concentració d'Argelers i va patir en un batalló disciplinari quan va tornar a Espanya; més tard va entrar a Bruguera. Si el costat fosc de l'editorial era que no volia ni sentir parlar de cedir els drets d'autor als seus artistes, «la part bona era que el senyor Bruguera, que també havia estat republicà però tenia un germà a l'altre bàndol, la va convertir en un refugi de represaliats. Va donar feina a molts d'ells».

Bernet no va trigar gaire a fer-se professional. El seu pare va morir als 38 anys, quan ell en tenia 15, i va aconseguir que li deixessin continuar el personatge de Doña Urraca. Després, l'autor deClara de nocheha alternat caricatura i dibuix realista a França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i els EUA, i s'ha endut premis com el Yellow Kid. Publica cada setmana aEl Jueves,acaba d'il·lustrar per a Libros del Zorro Rojo la novel·la negra de Jim Thompson1.280 almas, i celebra: «El còmic ja no es veu només com un producte infantil, per sort és un mitjà capaç d'explicar històries de tota mena amb absoluta contundència».

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

El gran espectacle de Nicola Coughlan

Terrats en Cultura torna l’1 de juny amb Marta Almirall

notícia al mòbil o

a e-periodico.cat