entrevista
Sarah Lark: «M'agrada escriure el que somio»
L'escriptora s'embarca en una nova sèrie situada al Carib
Sarah Lark, al refugi per a cavalls on viu,a Almeria.
Després de la seva trilogia sobre Nova Zelanda,Sarah Larkviatja alCariba 'L'illa de les mil fonts' (Ediciones B), lanovel·la que arriba avui a les llibreries en castellà i en català i que inicia, a la Jamaica de les plantacions esclavistes del segle XVIII, unasèrie que seguirà, en la següent entrega, a Haití. Nora, la protagonista, viu amors desgraciats en un Londres sinistre i un matrimoni de conveniència a ultramar, tampoc s'adapta a la hipòcrita vida colonial i a contemplar passivament la cruel vida dels esclaus a les plantacions de sucre, i acaba coneixent les comunitats de negres fugitius i rebels a les muntanyes de Jamaica, els ritus obeah, la 'santería' jamaicana... Una altra vegada, la fórmula d'èxit de Sarah Lark, ambromanticisme,paisatges exòtics,ambientació històricai aventures, encara que en aquest cas potser amb més pes d'aquests dos últims components.
«Nora, la protagonista, és el meu personatge favorit, perquè és somiadora, com jo», explica l'escriptora des del refugi per a cavalls abandonats on viu a Los Gallardos, Almeria. Això dels somnis no és un tema menor. Psicòloga, va dedicar la seva tesina a les fantasies diürnes de les dones. «Tinc sort perquè m'agrada escriure els meus somnis i em paguen per fer-ho. De fet, escriure novel·les no és gaire més que somiar desperta, que és una cosa que t'ajuda i et tranquil·litza, que et permet escapar dels teus problemes durant uns minuts. Hi ha dones que tenen fantasies curtes, com microcontes, altres que no ho fan, però no sé si aquestes són les nostres lectores, i altres que somien en novel·les senceres; vaig entrevistar una dona que va imaginar des dels 7 anys una volta al món amb aventures amb homes interessants», recorda.
FANTASIES DIÜRNES / Saber en què somien despertes les dones és jugar amb avantatge com a escriptora. «Crec que sé el que volen les meves lectores. Amor, aventures i llocs exòtics, platges i deserts... i encara que hi ha estudis que diuen que els homes tenen una altra mena de somnis, com comprar cotxes i experimentar la velocitat, jo crec que també tenen altres coses al cap», sospita.
La seva primera trilogia neozelandesa va néixer en part de la seva experiència com a guia turística a Nova Zelanda. ¿I el Carib, per què? «Perquè m'agrada Jamaica i la seva història, en concret una part tan interessant i diferent com l'existència dels grups d'esclaus rebels a les Muntanyes Blaves, amb una dona africana al capdavant. Als meus llibres sempre m'interessa combinar un rerefons històric correcte i molt documentat amb la història afectiva».
En la seva opinió, les seves novel·les són una «combinació de gèneres» -de fet 'L'illa de les mil fonts' comença amb una noia inadaptada davant les convencions socials com a sortida d'un llibre de Jane Austen, prossegueix amb escenes de lumpen londinenc a l'estil dels gravats de Hogarth o de Dickens i continua en pla 'Kunta-Kinte' total- i estan lluny de la novel·la rosa estricta, i molt més «de les alemanyes a les quals en l'argot editorial anomenen 'novel·les mossegada', ¡perquè a les portades sempre hi ha un home besant una dona amb tota la boca com si se la volgués menjar! ¡I cada tantes pàgines hi ha d'haversexe!»
Notícies relacionadesEl sexe, precisament, està present en les seves novel·les però no és explícit. «No fa falta explicar-ho tot», sosté. I en cap cas estem parlant de fantasies de dominació, a l'estil de '50 ombres d'en Grey', sinó de dones «independents, especials, intel·ligents». Però no l'estranya tampoc l'èxit de la sèrie sadomasoquista. «Normalment, als somnis les dones sempre volen alguna cosa diferent del que tenen en la vida normal. Hi ha una mena de dones, professionals, molt independents, que en els seus somnis viuen al camp amb marit, dos fills i una vida tradicional. I mestresses de casa que tramen viatges per tot el món i pensen en sexe interessant amb homes dolents».
CAVALLS / Sarah Lark no es diu així: el seu nom real ésChristianne Gohli amb ell firma llibres per a adults sobre criança i doma equina, llibres per a nens protagonitzats per cavalls, contes satírics en revistes alemanyes, una novel·la humorística en la qual un poble de l'Alemanya de l'Est, depriment i deprimit després de la reunificació, intenta atraure el turisme muntant aparicions marianes -«és millor que les de David Safier, a veure si la publiquem també», riu- en les quals la Verge acaba promovent el matrimoni gai i el final del celibat sacerdotal... en total, uns 200 títols. I sí, a 'L'illa de les mil fonts' també hi ha molts cavalls, però per necessitats del guió.
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població
- L’Argentina crida "justícia, memòria i veritat" en els 50 anys del cop militar
- Dimissions al Govern de Meloni pel revés en el referèndum
- El bloc d’esquerres de Frederiksen guanya a Dinamarca
