«Internet és una realitat alternativa, però no la realitat»

Beach House i el seu dream-pop encantaran la sala Apolo dues nits seguides, avui i demà. El seu últim disc és Bloom, considerat un dels millors de l'any passat. Parlem amb Victoria Legrand, cantant, compositora i teclista.

-Van haver d'afegir una segona nit a la seva cita amb Barcelona. ¿Els va sorprendre?

-Som conscients de la nostra popularitat en aquest país. Hem estat a Barcelona diverses vegades i sempre ha sigut interessant. Moments bons, moments bojos… Potser més dels bojos (rialles).

-¿Coneix la ciutat?

-En realitat, tampoc és que hagi tingut temps de recórrer-la en condicions i veure els llocs turístics recomanats per tothom. Però passa així amb les gires. No fas el que faries en unes simples vacances.

-Envegem els grups que viatgen al voltant del món, però les gires no són vacances.

-No, almenys no per a nosaltres. No m'agrada fer turisme quan estic de gira.

-¿Com és l'espectacle que veurem aquestes dues nits? ¿És similar al de l'últim Primavera Sound?

-¡No! El repertori és diferent, també l'escenari. En conjunt, diria que és més bonic. L'anterior escenari tenia un enfocament més industrial. En aquesta ocasió buscàvem una experiència diferent. Hem dissenyat l'escenari i l'hem construït amb les nostres pròpies mans.

-Això em recorda David Lynch. Per a Carretera perdida va dissenyar la mansió de Fred i Renee, i va construir la majoria del mobiliari.

-¿De veritat? És fascinant. Però és que quan tens una visió, has de fer totes les coses. A nosaltres ens costa deixar el nostre projecte artístic en mans d'una altra persona.

-Vostès semblen cuidar molt cada pas. Per exemple, no es sobreexposen a la xarxa.

-S'ha d'anar amb compte amb internet. És una eina, no la identitat. És perillós. I poc sa. ¿On és la privacitat? ¿I l'idil·li? Has de prendre una distància amb la xarxa, prendre-te-la com una realitat alternativa, però no la realitat.

-Perquè no és la realitat: no és un lloc.

-I no hi ha res que sigui comparable a tocar les coses. Les còpies físiques de discos, les instal·lacions, les galeries d'art… A mi m'interessa més aquest aspecte de la vida que no pas el món virtual.

-Pot ser que massa records dels nostres últims anys siguin d'una pantalla, ¿veritat?

-Fa una mica de por. Sobretot pel que fa als joves. Si vas créixer als 80, pots recordar perfectament l'enamorament i la tensió al voltant de, per exemple, escoltar un disc per primera vegada. Somiaves amb això. Ara només s'ha de fer un clic. Aquest accés immediat empobreix la imaginació, acaba amb la fantasia.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

-Disculpi si el molesta la pregunta, però ¿a vegades no té gelosia dels seus mítics cabells? Poden robar-li protagonisme.

-(Rialles.) Els meus cabells fan el que volen. La gent sembla intrigada, però en realitat no els cuido de cap forma especial. Faig com totes les persones: un raspallat de tant en tant, un rentat cada dos dies i ja està.