Un himne a la tolerància

El títol és un enigma polisèmic. ¿És un himne a la tolerància? ¿És una manera simple i elegant de dir que, fins i tot aquells que no saben veure el món amb la flexibilitat i honestedat de John Irving (o del seu àlter ego, l'aspirant a escriptor William Abbott), són personas como él? ¿És la manera de sintetitzar aquesta necessitat de pertinença i acceptació que recorre totes les seves novel·les? ¿D'identitat en la diferència? A En una sola persona concorren les obsessions de l'obra d'Irving com vells convidats a la celebració d'unes bodes d'or: la iniciació sexual com a segell inequívoc de la construcció del jo, l'orfandat i els secrets de família contemplats com a herència del fulletó dickensià (Grans esperances és el primer llibre del qual s'enamora Abbott), l'abraçada sincera a l'excentricitat dels seus herois positius davant la hipocresia de l'entorn que tendeix a rebutjar-los, l'escriptura com a instrument de comprensió del món… Res de nou sota el sol, i no obstant tan apassionant com sempre.

Una companyia de teatre amateur serveix com a transparent metàfora de la veritat de la representació davant les màscares de la vida. El territori de la ficció és sempre més noble que els pantans de la realitat. Sobre els escenaris d'un poble de Nova Anglaterra és habitual veure els actors interpretant papers femenins, però quan es descobreix que la bibliotecària de First Sister és més home que dona, esclata l'escàndol. ¿Una qüestió de doble moral? Reduir la novel·la a aquest clàssic dilema seria injust: en aquesta Irving torna a entrenar el múscul d'explicar històries, de fer que el pintoresquisme tingui entitat dramàtica, de construir els personatges secundaris amb el mateixa cura i sentit de l'humor que la veu protagonista.

Com el doctor Larch de Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra, cèlibe que practicava avortaments per salvar vides, o la Roberta transsexual d'El món segons Garp, novel·la que gairebé és una preqüela d'En una sola persona, el nostre William Abbott, bisexual sense coartades, és un desclassat, un outsider, i és la seva candidesa, la seva entranyable obertura de mires, el que el manté flotant. Els seus defectes de parla procuren més d'un moment còmic i més d'un joc de paraules -que els traductors resolen amb enginy-, però, no ens deixem enganyar, el seu atractiu no resideix en la seva ingenuïtat sinó en la seva lucidesa de viure la vida sense avergonyir-se'n. L'experiència, sigui agradable o traumàtica, és la font d'energia de William, d'on treu recursos emocionals per trobar ànimes bessones en els dos sexes i contraatacar les fatalitats d'aquells que l'etiqueten.

MILITÀNCIA / La crítica americana no ha trigat a qualificar En una sola persona com una de les novel·les més polítiques de l'autor John Irving. Les seves andanades contra l'homofòbia semblen la protesta d'un home que creu en la llibertat en contra de les veus del republicanisme més recalcitrant del seu país. L'autor d'Una dona difícil abraça un període de mig segle d'història americana, en la qual posa especial èmfasi en els estralls que va provocar la sida en aquells gais que no havien decidit sortir de l'armari. Són, juntament amb el retrat d'un heterosexual monstruós fins a la caricatura, els apunts menys satisfactoris -per obvis- d'una novel·la addictiva. Àgil, lluminosa, profunda al mateix temps que múrria, és Irving en estat pur.

3EN UNA SOLA PERSONA

PERSONAS COMO YO

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

John Irving

Trad.: Marta Pera / Carlos Milla. Edicions 62 / Tusquets. 640 / 472. 22,50 €