Un Mozart molt Haneke

«Els desitjo una vetllada excitant». Michael Haneke va expressar per carta, dissabte a la nit, la seva il·lusió que el Teatro Real compartís la seva versió de Cosí fan tutte al no poder assistir a l'estrena del muntatge. El cineasta, que havia viatjat a Los Angeles per rebre un Oscar per Amor, demanava que tothom creués els dits per ell, tant si els agradava com si rebutjaven la seva proposta. El públic va optar per aprovar-la aplaudint la sobrietat i elegància d'una posada en escena que explota a fons la contemporaneïtat de l'obra de Mozart. I que exhibeix, des del primer moment fins a l'últim, el segell del venerat director.

Durant dos mesos Haneke s'havia entregat a aquest projecte aplicant el seu perfeccionista mètode creatiu. Després d'escollir els joves cantants que aportessin frescor a les parelles de la trama, i Kerstin Averno per al rol de la criada -el baríton William Shimell i actor a Amor, era un fix des del principi- es va posar a treballar de valent. Elaborant story boards, va dissenyar cadascun dels moviments dels intèrprets, amb els quals va compondre belles coreografies. Un vestuari que barreja vestits hollywoodians amb altres d'època el va ajudar a contraposar els segles XVIII i XXI.

UNA NEVERA BAR / Una mampara separa els dos ambients del palauet on es desenvolupa l'acció. A la part davantera destaca la presència d'una nevera bar en què els protagonistes busquen consol etílic per als seus traumes. Els personatges del passat mai travessen la barrera, a excepció del cínic Don Alfonso i de la celestina Despina entestats a portar els enamorats cap al precipici dels dubtes sobre la fidelitat en l'amor. Haneke explota a fons les possibilitats del joc de les dobles parelles, i es recolza en la recreació musical de Sylvain Cambreling, entregada totalment als seus propòsits. De tal manera que la dramatúrgia aplicada als recitatius alenteix la proposta i li resta un punt d'emoció.

Notícies relacionades

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’

EL COSTAT FOSC / El cineasta incideix en el costat fosc de l'obra. I, renunciant a la comicitat gratuïta, expressa que en l'amor plaer i amargura van de la mà. En el segon acte puja la temperatura del relat, ja que es mostra el poder de l'adúltera lascívia estimulada per l'alcohol. També ressalta la relació desig-odi entre el noble i la criada, aquí menys ingènua i més dominadora, que queda reflectida amb un parell de sonores bufetades, i l'inconformisme de les parelles amb la solució final quan tornen al seny. Molt de Haneke. Tant que, dintre d'un acceptable nivell general de recreació de la deliciosa partitura, aconsegueix que es presti més atenció a la seva lectura del relat que a les prestacions dels cantants.

Del repartiment brilla la desinhibició i el bon registre d'una sexi Anett Fritsch (Fiordiligi), el color de veu de Juan Francisco Gatell (Ferrando), la prestància d'Andreas Wolff (Guglielmo), el ganxo de Paola Gardina (Dorabella) i la presència i solidesa canora de Shimell. Kerstin Averno llueix més com a actriu, al desdoblar-se en rols còmics d'indubtable efecte.