NOU LLIBRE DESPRÉS DE GUANYAR EL LLIBRETER AMB 'LA NEVADA DEL CUCUT'

Tocant Bach

Blanca Busquets torna amb 'La casa del silenci'

L’escriptora i periodista catalana Blanca Busquets, fa uns dies a Barcelona.

L’escriptora i periodista catalana Blanca Busquets, fa uns dies a Barcelona. / JORDI PERDIGÓ

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un director d'orquestra alemany exiliat a Barcelona, que també toca música amb els seus instrumentistes al sofà del seu estudi; una criada que observa els seus moviments pel forat del pany i a qui apassiona la xocolata desfeta amb melindros; dos amants del mateix compositor interpretant, com si fos un duel, el Concert per a dos violins de Bach, i un violí Stainer del 1672 amb qui Blanca Busquets (Barcelona, 1961) escriu la partitura de les seves vides. Són els protagonistes de la seva sisena novel·la, La casa del silenci (Rosa dels Vents; en castellà, a Grijalbo), amb què la periodista i escriptora catalana torna després de guanyar el premi Llibreter 2011 amb La nevada del cucut.

Encara que hi ha un altre gran protagonista: la música clàssica, una passió (l'altra és la xocolata) de la qual Busquets ha begut des que va néixer, en el si d'una família de músics. Tot apuntava que seguiria la tradició, però va guanyar l'escriptura. «No he tocat mai el violí, però sí el piano, i als tres anys el meu pare ja em va ensenyar les notes. I Bach em torna boja», es delecta l'autora, que trasllada la seva melomania a la novel·la, en què també ressonen jovials cançons campestres alemanyes.

«Els meus personatges pateixen els mateixos mals que la resta de gent però són músics i ho viuen de forma diferent. Són gent que viu molt sola -opina-. Uns s'adapten a les circumstàncies i en treuen profit. Altres, com una virtuosa del violí d'esperit turmentat, es mortifica i mortifica els altres. Té una necessitat patològica d'afecte».

«Em surten personatges solitaris -admet-. Creiem que depenem dels altres i no veiem que al nostre interior tenim la força necessària per superar les coses». Però allunyada de la cruesa de La nevada del cucut, Busquets s'ha pres la seva nova novel·la com un «divertimento». «En el món de la música hi ha molt marro. Res més lluny de la realitat que la imatge que els músics de clàssica són avorrits i seriosos», somriu amb picardia, recordant el que va veure en un antic curs de violoncel.

Entre la Barcelona de postguerra i l'actual, i el Berlín Est i el de la caiguda del mur, a més del musical sorgeixen altres amors i desamors -platònics, possessius, físics, materns...-, tots vigilats per un bust de Beethoven que presideix aquella casa del silenci, un gest amb aquella figura que els veïns del pare de Busquets li van col·locar com a homenatge a l'escala de la finca familiar.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat

Temes:

Llibres