Personals i allunyats

Si hi ha un gènere excel·lent i obviat en la literatura catalana contemporània (la poesia és excel·lent i reconeguda) és el del dietarisme, en el sentit més ampli del terme. Però de vegades les elusions pateixen un parèntesi... Com si els hagués convocat o desfermat la bona nova de l'edició restaurada perNarcís Garolera d'un dels referents locals,El quadern gris deJosep Pla, ara mateix conviuen a les llibreries quatre mostres excel·lents de dietarisme contemporani, quatre bons exemples d'aquella antiga saviesa que sosté que en literatura per poder ser personal cal una certa distància. I que per parlar des de dins sovint cal sortir enfora, que per a certa mena de proximitat de vegades el millor és anar-se'n.

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

Els estic parlant dels darrers llibres d'Enric Casasses, Esteve Miralles, Toni Mollà iFrancesc Parcerisas. I els parlo de dietaris però també de distància i d'anar-se'n perquè tots quatre llibres contenen o es basen en un viatge a l'estranger que és clau per al que se'ns hi conta. Una estada professional a la capital de la Xina en el cas delParcerisas traductor i professor deLa primavera a Pequín. Un dietari (Quaderns Crema); un semestre docent a Nova Anglaterra, a Brown University, en el cas del sociòlegMollà iUn adéu a la tribu (El Tàvec); una escapada catàrtica a la Toscana aRetrobar l'ànima (Empúries) deMiralles, i finalment el viatge a Escània, al sud de Suècia, a casa de la família d'una jove parella alDiari d'Escània iUnivers endins (Empúries) del poetaCasasses.

Si el dietarisme com a gènere ja duu al seu ADN la fórmula bàsicajo+sortir del jo, en aquest cas la casualitat (o no: hi ha ben poca casualitat, al món) ha fet que als quatre llibres de què els parlo el protagonista que transcriu la seva quotidianitat faci en un cert punt la maleta i surti no només d'ell mateix sinó també físicament de la dolça Catalunya (en el cas deToni Mollà, de la gloriosa València) pàtria del nostre cor. I llavors, allunyats i entotsolats, ve que apareix la bona literatura dels jos.