La reina mare sueca

Fa gairebé 40 anys que la producció literària de la parella -en l'escriptura i en la vida- formada pels escriptors suecs Maj Sjöwall i Per Wahlöö es va tancar abruptament amb la mort d'ell. Potser llavors no ho sabien però havien creat un model pel qual transitaria bona part de la narrativa negra i criminal que avui es fa als països nòrdics. Ahir, coincidint amb la publicació de Los terroristas (RBA), desena i última entrega de la sèrie protagonitzada per l'inspector Martin Beck, a Maj Sjöwall (Estocolm, 1935) li va tocar recollir el vuitè premi Pepe Carvalho. Una mena de contrapartida poètica perquè Manuel Vázquez Montalbán va rebre al seu dia el guardó Martin Beck, que promou l'Acadèmia sueca d'escriptors de novel·la criminal.

Avui a Maj Sjöwall la consideració de ser la reina mare de la novel·la criminal sueca li queda molt lluny. «No sóc bona parlant amb els mitjans, m'agrada la tranquil·litat». Quan va morir el seu marit va tancar aquesta porta. No hi va haver més llibres de Beck. Ja ni tan sols es considera una professional de l'escriptura, amb prou feines ocupada per les traduccions i els contes adreçats a nens. «Amb la mort de Per vaig sentir que li havia robat molt temps als nostres fills, perquè escriure novel·les resulta molt exigent », diu.

Militància comunista

Sjöwall va conèixer Walhöö, 10 anys més gran que ella, a principis dels 60 en un cafè d'Estocolm que ja no existeix, llavors freqüentat per periodistes. «Era una zona molt popular, avui, simbòlicament, ocupada per oficines bancàries», diu amb tristesa. Ell arrossegava un matrimoni infeliç, que aviat quedaria enrere. Tots dos eren militants comunistes, col·laboraven en un setmanari del partit i escriure junts els temptava. «Planejàvem els arguments, investigàvem els procediments judicials i imaginàvem delictes que podien tenir lloc en la societat sueca». Es van casar el 1962. Aviat es van adonar que els delictes es resumien en un: «Volíem explicar què havia passat a Suècia. El crim de la socialdemocràcia davant la classe treballadora. Com es van trair els vells ideals».

Possiblement als espanyols dels 70 els resultava difícil entendre les queixes de la parella enmig del puixant Estat del benestar suec. «Llavors va començar a gestar-se aquesta societat materialista en què vivim. Amb la mort d'Olof Palme , un polític molt carismàtic, que va voler atraure la joventut, aquesta oportunitat es va truncar».

Esgarrifa comprovar com el nucli dur de Los terroristas inclou una premonició de la mort d'Olof Palme, 10 anys més tard. En la novel·la, un primer ministre innominat és assassinat a boca de canó. «Era difícil pensar que pogués passar una cosa així en la vida real».

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Marcat per l'esperit revolucionari dels 70 i per l'antiamericanisme generat per Vietnam, Los terroristas és també una de les entregues més directament polítiques del cicle, capaç de mantenir tot i els anys transcorreguts una sorprenent actualitat. «Als polítics no els interessa la gent comuna», diu, significativament, un personatge. «Quan vam començar la novel·la, Per sabia que li quedava poc temps. Per això jo gairebé no hi vaig participar. Vaig deixar que ell s'hi bolqués, que digués tot el que havia de dir. No va arribar a veure-la publicada. Llavors jo en vaig fer l'edició i va ser l'única vegada que la vaig llegir. No he tornat a fer-ho i no em ve de gust enfrontar-m'hi una altra vegada».

Per Wahlöö, per a qui la guerra civil espanyola va ser un mite personal, va morir dos mesos abans que Franco. «Per desgràcia, no va arribar a veure-ho», es lamenta la seva viuda.