Postals de guerra

Josep Maria Mestres defineix el teatre del londinenc Mark Ravenhill amb paraules precises, com a «valent, urgent i necessari». Perquè així són les set escenes, autèntiques postals dels efectes de la guerra contra el terror, deDispara / Agafa tresor / Repeteix que ha estrenat al Lliure de Montjuïc. Un teatre exigent, enganxat a l'actualitat, que incomoda i ens posa davant d'un mirall que reflecteix la pèssima cara d'aquest món marcat per l'anomenat conflicte Orient-Occident sorgit arran de l'11-S.

Ravenhill va escriure 17 peces breus, d'uns 20 minuts, per ser representades en 17 dies durant el festival d'Edimburg del 2007 en el cicleRavenhill for breakfast. Segur que l'esmorzar se li va entravessar a més d'un davant la seva cruesa, no exempta d'un humor negríssim, gairebégore. Mestres ha triat set d'aquestes peces per a una posada en escena lluent i dinàmica (a partir de les projeccions de vídeo) que intenta alleujar l'esforç de consumir tragos tan amargs. En surt victoriós, encara que l'obra supera les tres hores, pausa inclosa, i pot arribar a cansar els més impa­cients.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El missatge, a més, es fa una mica reiteratiu en aquesta visió conjunta, diferent de l'original, més escalonada. Però aconsegueix calar gràcies a l'esforç del gran elenc que es va repartint les diferents estampes, quatre d'elles per parelles.

És inevitable ressaltar el recital de Carmen Machi aLa madre,on llueix el seu enorme catàleg com la dona depressiva i de vida miserable que rep la notícia de la mort del seu fill a la guerra. L'actriu, que parla en català en una primera escena d'impacte amb la resta d'actrius, encapçala un gran equip en què també sobresurten Mònica López, Àurea Márquez i Roger Casamajor.