Guerra de 'playstation'

Veu poderosa de ladramatúrgia britànica contemporània, Mark Ravenhill va atendre un encàrrec del festival d'Edimburg del 2009 per a un cicle diari de peces curtes al voltant de la guerra global, del conflicte entre Occident i Orient sorgit a partir de l'11-S. Amb un títol tan real i que cridava tant l'atenció (el públic era convidat a un esmorzar amb cafè i pasta) com 'Ravenhill for breakfast' (Ravenhill per esmorzar) es van presentar 17 obres, d'uns 20 minuts cadascuna, que posteriorment van ser exhibides en diferents teatres de Londres.

A un director expert en l'obra de Ravenhill com Josep Maria Mestres (va dirigir 'Unes polaroids explícites') Lluís Pasqual, director del Lliure, li va plantejar el muntatge de 'Dispara / Agafa tresor / Repeteix', el títol de Ravenhill per al seu cicle d'Edimburg. Un nom que evoca la guerra de 'playstation' en què s'han convertit els conflictes contemporanis.

Notícies relacionades

Martirio: «El meu personatge surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer»

Albert Velasco: «Aragó va lluitar per Sixena amb tota l’artilleria i Catalunya amb pistoles d’aigua»

Mestres, lògicament, va fer una selecció de 7 de les 17 peces originals per evitar una marató esgotadora. Totes coincideixen en una mirada als efectes de la guerra amb històries carregades de violència, en situacions límit. "Però també de profund contingut humà. Ravenhill extreu lirisme de la brutalitat, cosa que no vol dir que poetitzi la violència", subratlla el director sobre el "teatre d'aire èpic" del dramaturg britànic. "És valent, dur, urgent, necessari, i colpeix més en el terreny emocional que en l'ideològic, i a més amb humor negre. Planteja més dubtes que certeses".

>> Llegiu la informació completa sobrel'estrena del Teatre Lliure, a e-Periódico.