El laberint d'Espriu

Espriu, transparent.¿Títol contradictori, desideràtum del biògraf, crida voluntariosa per atraure el lector? Perquè de tot, menys transparent, resulta la figura de Salvador Espriu, fins i tot després dels més de tres anys i 763 pàgines que li ha dedicat Agustí Pons en la biografia així titulada, publicada per Proa i patrocinada per La Caixa. És cert que el llibre explica molt; sobretot material que fins ara circulava en cercles acadèmics que ara es posa a l'abast del lector general en un relat biogràfic. Però, malgrat que la imatge d'Espriu, explica l'editor, Josep Lluch, «s'ha edificat bàsicament sobre la denominada poesia cívica», encara és necessari «rescatar la figura de l'escriptor en la seva complexitat». El poeta religiós, místic, filosòfic, el prosista provocador...

EL POETA NACIONAL

El paper vocacional de guia

No obstant, segons el parer de Pons, no resulta precís parlar d'una «utilització patriòtica»de l'obra d'Espriu. El provocador que havia de subvertir l'establishmentnoucentista i entrar com un cavall sicilià en la narrativa del país i en la seva universitat i que després de la guerra va quedar arraconat però compromès asalvar els mots, ja s'hi prestava.«Li encantava el paper de guia»,apunta. I d'humil no ho era, precisament. Encara que es fes pregar. Aquest paper d'Espriu acaba sent més agraït que el de Pla, tan conservador i crític amb la República com ell però arraconat pel catalanisme marxista (es va venjar acusant el poeta d'inintel·ligible) que en canvi va consagrar Espriu, amb tres noms de la progressia del país que van ser clau en la difusió de la seva obra: Maria Aurèlia Capmany, Raimon i Ricard Salvat.

RELACIONS PERSONALS

L'amic de

Rosselló-Porcel

La de Pla i Espriu és una de les grans relacions polèmiques (juntament amb les de Ferrater, o Riba) de la qual Pons ofereix detalls. Amb tot, són discrepàncies públiques: el més heroic és indagar en les relacions d'aquest quintet d'universitaris: el seu gran amic Bartomeu Rosselló-Porcel, la tercera en discòrdia, Mercè Muntanyola i les altres dues amigues, lescariàtides que l'acompanyarien tota la vida, Amàlia Tineo i Lola Solà. Sobre les sospites sobre una possible relació homosexual amb el seu gran amic Bartomeu Rosselló-Porcel, Pons rebutja«del tot»aquesta possibilitat. Davant la solteria d'Espriu, el biògraf apunta més aviat a un rebuig del poeta, malaltís i obsés per la higiene, a les relacions sexuals físiques, i sosté que una relació homosexual era inviable en aquell context social. Pons insinua que, en aquella complexa relació a tres bandes, la declaració d'amor del seu amic a Muntanyola el va molestar més per ella que per ell. Amb tot, la seva hipòtesi és que el motiu de la ruptura entre els dos amics no va ser personal, sinó la seva respectiva actitud en la guerra civil.

SEFARAD

Espanya i Catalunya: ¿ponts trencats?

Pons estableix dos extrems en els plantejaments d'Espriu sobre la relació entre Espanya i Catalunya. La crida a la Iberia plural deLa pell de braui el ràpid desengany del 1963, quan va escriure: «El diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d'ara, d'ahir, de demà i de sempre». És un discurs que encaixa com l'anell al dit en els actuals plantejaments del nacionalisme. ¿Que l'Any Espriu girés sobre ell, seria manipular la memòria de l'escriptor que també va dir penjaments del Companys del 34 i el 36?«No, no em consta cap declaració posterior en què canviés de plantejaments, encara que va acabar defensant la cooficialitat», respon Pons. Un altre element a explicar és el de l'experiència de la guerra. Per extracció familiar, arrasada la casa d'Arenys, afusellats dos cosins, amb un germà falangista,«tenia tots els números per haver-se fet franquista». «Si hagués volgut entrar a la universitat-afegeix Pons-,Martí de Riquer li hauria obert les portes. Però Espriu no es rebaixaria mai a acceptar res de la universitat franquista».El seu rebuig a la guerra entre germans, ja a l'Antígonadel 1939, seria un antecedent de la futura política dereconciliació nacionaldel PCE.

EL MISTERI

Les claus ocultes

Notícies relacionades

L’OTAN del "papi" Trump

Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

del cabalista

El misticisme esotèric jueu de la càbala, rastrejat per Rosa Delor, és un element que segons l'opinió de Pons«fa que Espriu, a més d'un dels grans personatges catalans de tots els temps, tingui un interès universal».Aquest element, una«teologia negativa»que per definició portaria Espriu a ocultar-la, a més de negar-se com a cabalista, és«un element central en la seva obra», sense la qual no es pot entendre. Sent la biografia d'un escriptor, Pons ha optat per construir el seu llibre a partir de cadascun dels llibres d'Espriu, encara que no necessàriament donant-ne un judici crític personal.«El que he fet és agafar tot el que diuen els especialistes [amb especial incidència en els punts de vista de Rosa Delor i Sebastià Bonet], que és molt i contradictori».Per exemple, apunta,«La pell de brau,posada com a exemple de poesia social i compromesa, veiem que segons Carles Miralles no s'entén sense la gnosi. Això és la literatura d'Espriu, com tota gran literatura, un joc de nines russes».