Quentin Tarantino, director de 'Django desencadenado': "Hollywood ja no em considera un renegat"

ja han passat 20 anys des de l'estrena de 'Reservoir dogs' i algunes coses han canviat per aQuentin Tarantino. Segueix fent cine per passió i al seu aire, però ha deixat de ser considerat un 'enfant terrible' per gaudir de l'acceptació de Hollywood. Ell mateix ho explica en l'entrevista que ha concedit aDominicalamb motiu de l'estrena de'Django desencadenado', en què confessa que ja forma part del Sindicat de Directors de Hollywood, cosa a la qual es va resistir durant les primeres dues dècades de la seva carrera: “Ja no em consideren un renegat”, es riu. Renegat o no, el cert és que entre les cinc nominacions per a l'Oscar que ha aconseguit la seva pel·lícula no figura la de millor director, encara que sí les de millor pel·lícula i la de millor guió original, categoria, aquesta última, per la qual ja va aconseguir una vegada l'estatueta: va ser el 1995 per'Pulp Fiction'.

'Django desencadenado' és un'spaghetti western' que aborda, amb la particular mirada 'pulp' de Tarantino, un tema tan compliicat com el de l'esclavitud. “Ser nord-americà i fer una pel·lícula sobre aquell període de la nostra història pot ser molt dur, perquè un dels principals desafiaments que ens presentava el film és que no n'hi ha gaires que tractin l'esclavitud. Se'n poden mencionar alguns, però no desitjaria que el meu fos classificat entre ells. Per a mi és com explorar un terreny verge anant jo al capdavant”, afirma, conscient que la seva pel·lícula suscitarà entre el públic reaccions tan fortes com les que va tenir el seu anterior treball,'Maleïts bastards', que van acusar de trivialitzar l'Holocaust. Aquelles crítiques no condicionaran la seva manera de fer cine, que, no obstant, assegura que té data de caducitat: “Els 60 seran el meu límit --ara en té 50--. No vull fer pel·lícules geriàtriques”.

Passió per la literatura

A milers de quilòmetres geogràfics i econòmics es pot tenir la mateixa actitud apassionada i independent que Tarantino. Ho demostren Laura Huerga i Jordi Fernández, que, des d'un cèntric àtic de Barcelona, han aconseguit posar en marxaRayo Verde/Raig Verd, una editorial que aposta per autors contemporanis de tot el món que han aconseguit el reconeixement en els seus països d'origen però són encara desconeguts a Espanya. La seva gosadia ha tingut recompensa: el primer llibre que van publicar, 'Todo està tranquilo arriba', deGerbrand Bakker, va obtenir el 2012 el prestigiósPremi Llibreter.

Notícies relacionades

Martirio: «El meu personatge surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer»

Albert Velasco: «Aragó va lluitar per Sixena amb tota l’artilleria i Catalunya amb pistoles d’aigua»

I més llibres, encara que aquests amb una vocació molt diferent: Dominical entrevistaE. L. James, l'autora de la trilogia eròtica'50 ombres de Grey', que es mostra sorpresa del seu èxit aclaparador: “La meva única ambició era veure la novel·la a les llibreries”, assegura.

Completen l'oferta de la revista d'aquest diumenge un reportatge sobre la veterana galeristaElvira González, amb 50 anys d'ofici, que prepara una exposició de Barceló i un altre sobre l'última òpera dePhilip Glass, que planteja una mirada molt poc complaent de la figura de Walt Disney. A més,Àngel Llàcer ens deixa llegir-li la mà, i presentem un rellotge a l'abast de molt poques butxaques: l'IWC Scafusia, que costa 625.000 euros.