Exploració de límits

En obres anteriors, Mercè Ibarz (Saidí, 1954) ha explorat el fèrtil territori que s'estén entre la ficció i la literatura del jo. Al començament del seu últim llibre,Vine com estàs, trobem dues famílies durant la guerra del 36 i també després, «en aquells temps que la paraula llibertat només era creïble al cine». En aquesta primera part, tituladaLa guerra vista des del mas, se succeeixen els incendis, les morts i les demostracions de poder, fins i tot una aparició del general Franco. El que sobta és el narrador extern, gens habitual en l'obra de Mercè Ibarz.

A la segona part del llibre,Repertori de passions,retrobem l'estil més propi d'aquesta autora: un personatge que prové d'una d'aquelles famílies s'interroga d'una manera molt personal sobre la memòria. Ara els capítols no són cronològics, sinó que cadascun està dedicat a algun personatge: a l'amiga Sofi, sobretot, però també a la mare, a una àvia, a les monges que la van educar, a un professor, a un metge… El pare i l'oncle, amb els seus records de la guerra («En acabar la joventut s'havien convertit en morts en espera de ser-ho del tot»), fan de pont entre la primera i la segona part.

DISPARITAT/ Les dues peces del díptic són asimètriques. Tal com estan escrites, la primera recull fets indiscutibles, mentre que la segona es presenta com una exploració dels records, menys coherent per tant: «Ah, memòria, tens forma de conte». Certament, la protagonista no s'entén sense la història del país, que ha marcat els seus pares, però el llibre acaba desvinculant-se'n i centrant-se en àmbits més personals. Els fils narratius tendeixen a la dispersió; si existeix un tema, podria ser la construcció de l'ésser des del desarrelament.Vine com estàs no es presenta com un volum unitari i convencional, sinó com una indagació que incorpora elements biogràfics, socials i morals. Com en el cas de Lolita Bosch, hi trobem una certa dispersió, passatges rodons al costat d'incursions més discutibles. Com en l'obra del també saidinenc Francesc Serés, s'hi detecta una reeixida voluntat documental i alhora evocadora, com ara quan es refereix a la construcció del canal de reg. L'escriptura de Mercè Ibarz sembla orgànica, necessària, independent de seduccions i d'estratègies narratives: heus aquí la seva virtut, i també el seu defecte.

3 VINE COM ESTÀS

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Mercè Ibarz

Proa. 176 pàgines. 19 €