CRÍTICA
Contundent i brutal
Un gran relat policíac, que va més enllà de la trama
Hi ha poques novel·les on es percebi aquesta sensació meravellosa, aquest prodigi que sorgeix d'un llibre quan -hipnotitzats- vivim la necessitat per saber què hi ha a l'altra banda de la pàgina, quin serà el següent esdeveniment. La nostra memòria visualitza pinzellades delsthrillers de Johan Theorin i de Maurizio de Giovanni, dels relats de Tana French o de Val McDermid. I com en tots ells,El guardià invisibleés un llibre més sofisticat del que la publicitat anuncia, més elaborat que molta novel·la policíaca convencional. És un relat farcit de matisos i de crims per entre els boscoseuskalduns; però aquí no revelarem el nombre de noies mortes (com han fet alguns comentaristes), ja que la intriga forma part del plaer de la lectura i és arrogància desvelar els secrets d'un llibre, més quan són tantes les sensacions que ens transmet:El guardià invisiblees mereix tota la nostra recomanació, sincera i desinteressada.
Un assassí va estenent la por per entre les valls del Pirineu navarrès, una jove inspectora d'homicidis de la Policia Foral s'enfrontarà a nombrosos indicis i no gaires conclusions, la investigació es veurà contaminada pels records de la seva família (dues germanes, una tieta, enormes càrregues de retrets i disculpes, una mare dominada per la malaltia mental) i per les diverses categories que defineixen les persones (compromís, afecte, responsabilitat) i, al fons, la seva maternitat insatisfeta que, com una ombra constant, pugnarà per florir per entre els espais que ocuparà el crim, entre cadàvers i fantasmes de la infantesa.
MITOLOGÍA FORESTAL / Però no ens enganyem,El guardià invisibleés unthriller absolut, una novel·la contundent i brutal de morts esgarrifoses, una investigació -esplèndidament exposada- a la recerca de pistes per atrapar un criminal sanguinari, immisericorde i cruel. Un gran relat policíac que -amb aquesta característica tan típica de les grans novel·les- no pot guillotinar els seus marges amb precisió, perquè els personatges, la trama, les curiositats, el desenvolupament i les despulles salten els límits del gènere i desborden els estereotips. I per entremig les traces que un ésser mitològic (el senyor dels boscos) va deixant a les escenes del crim, fondalades i afluents del riu Batzan, espai magnífic, selvàtic i poderós, «un laberint abrigat i sumptuós». Cal precisar que el recurs als mites ancestrals és puntual, omnipresent però no abusiu, suficientment per crear l'ambient adequat i deixar així que l'argument, l'estructura, el guió i l'exposició dels fets flueixi sense quedar encadenat a cap exotisme. I com a creadora del relat, Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969), una escriptora que creix, que s'amplifica a mesura que desenvolupa la trama; i que un cop superades les primeres cinquanta planes (on la veu requeriria més confiança) veurem com el to s'enforteix, pren volada i s'engrandeix. Una veu que es desplega magnífica, emocionant, atractiva, competent, ben estructurada, plena de temprança, distintiva i fresca. No us la perdeu.
3 EL GUARDIÀ INVISIBLE
EL GUARDIÁN INVISIBLE
Notícies relacionadesDolores Redondo
Trad. catalana: Laia Font i Núria Garcia. Columna / Destino. 469 / 436 p. 18,50 €
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població
- L’Argentina crida "justícia, memòria i veritat" en els 50 anys del cop militar
- Dimissions al Govern de Meloni pel revés en el referèndum
- El bloc d’esquerres de Frederiksen guanya a Dinamarca
