Petons i bravos per Annita

L'última funció va comptar amb el públic més fidel. Tot el teatre català va acomiadar ahir al migdia Anna Lizaran Merlos al tanatori de les Corts en un brillant acte de 45 minuts que hauria agradat a la protagonista. Segur. Perquè va tenir emoció, humor sorneguer, música i, sobretot, rendit i merescut homenatge a la gran dama del teatre català, que va morir als 68 anys per un càncer. Com en una nit de gran estrena, la cerimònia laica va estar acompanyada de llargs aplaudiments i enfervorits bravos. Tot per Anna Lizaran, també coneguda com a Annita, la Lizaran o Lizaran a seques.

La llista d'assistents era interminable, i citar-los seria injust amb els no ressenyats. Des dels col·legues ja madurs del vell Lliure fins a les generacions més joves dels últims anys, en què Lizaran ha estat més vinculada al Teatre Nacional de Catalunya de Sergi Belbel. L'expresident Maragall, el conseller Mascarell i l'alcalde Trias van encapçalar la representació institucional.

RECORD PROFESSIONAL I FAMILIAR / Un gran retrat al seu jardí -era una apassionada de les flors- va presidir un comiat en què la periodista Elisenda Roca, bona amiga de l'actriu, va exercir de mestra de cerimònies. Seu va ser el primer parlament després que sonés la veu de Sílvia Pérez Cruz aPlora amb mi. Aquest tema va obrir un repertori en què també es va escoltar en directe Marina Rossell, ambLa mare de Déu quan era xiqueta(va arribar a sonar un mòbil durant la cançó perquè tot fos una mica mésteatral), i les interpretacions del violoncel Muntsa Sitjà (El cant de l'ocells) i el violí de Maria Florea (la serenata Sonetí de la rosada, d'Eduard Toldrà), filla i néta respectivament de Lola Lizaran, germana gran de la desapareguda i una altra immensa actriu que va morir fa una dècada.

Roca ja va posar gotes d'humor al recordar una de les seves frases preferides: «Toqueu-vos, toqueu-vos, que són quatre dies». O quan va detallar que era culer, «fins a dir prou». Un altre periodista, Josep Lluís Merlos (la veu de la F-1 a TV-3), va exercir de portaveu familiar en un retrat festiu de la seva cosina germana. Fins al punt que, en la línia del «toqueu-vos, toqueu-vos», va demanar als assistents que besessin la persona que tenien al costat. O quan va proclamar rotundament: «Ni Xirgu, ni hòsties, l'Annita és la més gran». I va acabar dient: «No ha mort; se n'ha anat de bolo... i ¡mira que li feien mandra!».

REINA DEL RENEC / Sergi Belbel va agafar el relleu en un parlament emocionat per a una dona, actriu i també amiga íntima, molt unida a la seva carrera. «Sempre serà la millor en tot [...] Ets la més, la que més». També la va recordar com «la reina del renec». I, al límit del plor, va dir imitant una de les seves entonacions característiques: «La vida sense tu serà una bonamerrrda. T'estimarem sempre».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Jordi Bosch, l'actor que la va rellevar aLa bêteper la malaltia, va evocar la seva capacitat per fer del teatre un joc i va tenir un afectuós record per a Irene, la companya de Lizaran. Un gran audiovisual, ambUn núvol blancde Llach de fons, de Teatralnet (revista digital d'arts escèniques) va repassar la seva carrera com a colofó.

«Divendres 11 de gener poc abans de la mitjanit Anna Lizaran Merlos va acabar la seva última funció», deia el recordatori de la cerimònia. No era del tot cert. Faltava la d'ahir al migdia en un fred dia hivernal amb l'afectuós caliu en la salutació final de tots els seus col·legues.