El teatre català plora la seva gran dama

Gran dama delteatrecatalà,Anna Lizaranva morir divendres a la mitjanit, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona víctima d'un càncer que li va ser diagnosticat fa poques setmanes. Se'n va anar abans d'hora i de sobte, com la seva admirada Marilyn Monroe, que l'acompanyava amb la seva cara angelical al seu camerino delTNC. Allà, sobre l'escenaride la Sala Gran, se la va veure brillar per última vegada, batent rècords ambla seva excelsa Violet a 'Agost', l'obra més vista en la història del TNC.«¡Són quatre hores diàries, escales amunt i avall, és esgotador. Ja no estic per a tanta marxa!», exclamava la intèrpret en una de les seves últimes funcions. Marató a part, el que pitjor suportava, fumadora ella, eren els «infectes» cigarrets d'herbes de pastor (els de veritat estan del tot prohibits a escena) que consumia l'aïrada Violet en cada funció.

Malgrat l'extenuant 'Agost', la colossalactriuja estava estudiant el guió d'un nou repte que la definia. Ella, una bèstia de l'escena, era la més indicada per encarnar 'La bête', iSergi Belbel, el director de l'obra i del TNC, no va dubtar a canviar-li el sexe al protagonista (com ja van fer altres) i oferir-li el paper. Els problemes de salut, al final, li van impedir tornar al TNC i ahir els telons es van tenyir de negre al saber-se la seva mort, per la mateixa malaltia que es va emportar la seva germana i també actriu,Lola Lizaran, el 2003. Avui tindrà lloc la vetlla, a partir de les 14.00, al Tanatori de les Corts, on demà, al migdia, se celebrarà la cerimònia de comiat.

Els testimonis de dol i consternació es van succeir ahir en el món cultural i van ser molts els que van voler lloar la seva figura humana i professional. «Per a nosaltres sempre has estat i seràs Annita; per als altres, La Lizaran, amb totes les majúscules. Tendra i immensa, apassionada i subtil, refinada i popular, dona i actriu... et recordem en totes les teves interpretacions, dramàtica o pallassa..., i sempre amb aquella generositat desbordant, a l'escenari i en la vida...», glossava ahir en un comunicat elTeatre Lliure, del qual va ser una de lesfundadores.

REACCIONS INSTITUCIONALS / Elpresident de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar Lizaran com una «de lesactrius més gransdel nostre país» i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la va definir com «un mite del teatre català» i va revelar que les seves interpretacions van ser per a ell «un estímul per estimar i aficionar-se a l'escena». Per la seva part, Jordi Font, director de l'Institut del Teatre, va emfatitzar que el seu «talent persistirà per sempre en el cor i la memòria de tots els que l'han disfrutat».

Nascuda a Esparreguera, terra d'artistes i d'aquellapassió,planter de tants cracs de la interpretació, Lizaranva sentir ja de petita la crida del teatre.Filla d'una modista i un mecànic, es va formar al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i a l'escola del prestigiós Jacques Lecoq a París. Va participar en la fundació dels Comediants, el 1972, i una mica més tard es va unir a la 'troupe' de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual en la creació de l'emblemàtic Lliure. «Vaig començar netejant els vàters alhora que assajava», recordava l'artista, que els últims anys es va erigir en la gran heroïna del TNC de Sergi Belbel.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Una heroïna de caràcter que es prenia la seva professió com un joc. «El teatre és una gran mentida sincera i els actors juguem al que no som. Jo puc estar al matí comprant alls i patates i a la nit ser el rei Lear o una puta alcohòlica», deixava anar l'actriu. Va encarnar, al llarg de les seves quatre dècades entre bastidors, més de 70 personatges, cada un amb el seu perfum. «Durant anys vaig tenir una aroma per a cada obra, ara ja en repeteixo alguna. Jo sento molt les olors, les bones i les dolentes», explicava l'actriu d''Agost',que va triar per a la seva immensa Violet un perfum de violetes d'Yves Saint Laurent.

Actriu incombustible i volcànica, lluny d'apagar-se amb el pas dels anys, Lizaran es va enfilar al cim en l'última dècada, i va encendre amb el seu foc i passió qualsevol escenari. «M'han donat molts caramels increïbles a mesura que m'he fet gran», agraïa l'actriu, que també va treure el nas al cine i a la televisió. El seu talent va ser reconegut amb múltiples guardons, entre ells el Premio Nacional de Teatro de Cultura i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat. Però per a ella el «millor premi és el públic». Un públic que plora avui la pèrdua d'una de les grans. D'un mite, exactament com la seva estimada Marilyn.