'Amor', La cruesa de la vellesa i la mort

Pot ser queAmorcausi una relativa sorpresa entre els que esperen una altra ració de realisme cru i inquietant, de temor quotidià, de violència social per part de l'autor deFunny games, Caché, El tiempo del lobo iLa cinta blanca.No és que l'última pel·lícula de Michael Haneke hagi suavitzat la seva postura, ni de bon tros, ja que segueix sent una proposta incòmoda. Però, donades les característiques del tema tractat -la llarga agonia d'una dona gran i com això afecta el comportament del seu marit, un retrat sense embuts de la vellesa i la mort-,Amorresulta una pel·lícula més trista que inquietant, més sòrdida que virulenta.

Notícies relacionades

Martirio: «El meu personatge surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer»

Albert Velasco: «Aragó va lluitar per Sixena amb tota l’artilleria i Catalunya amb pistoles d’aigua»

Haneke demostra que pot governar de manera excel·lent estils ben diferents.Amor és un film d'espais reduïts i pocs personatges (el matrimoni gran, la filla encarnada per Isabelle Huppert), gestos que es tornen cada vegada més fatigosos i situacions insofribles. Però el director austríac ha decidit en aquest cas mirar les coses de manera més frontal, sense racons foscos: els personatges són el que són i s'enfronten a l'ocàs amb una barreja d'acceptació, serenitat, dolor i repulsa.

Mai abans, tot i que ha treballat amb excel·lents i coneguts actors, havia confiat tant Haneke en el poder expressiu de les cares, en les seves mirades i silencis, en les explosions contingudes d'ira dels intèrprets que es posen a les seves ordres.Amor és un film esplèndid perquè, entre moltes altres coses, esplèndides són les interpretacions de Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva, una autèntica història viva del cine europeu dels anys 60 i 70, d'Hiroshima, mon amouraEl conformista,deTomás el impostoraEl desierto de los tártaros. Amorexplica una història en el crepuscle total de la vida, però també es pot contemplar (i disfrutar) com una exploració de les geografies vitals de dos magistrals intèrprets que semblen anunciar també el seu comiat definitiu de les pantalles.