Els bigotis de l'escarabat

Nadiezhda significa en rus 'esperança' -d'aquí ve el títol del llibre,Contra tota esperança-, i com si el nom hagués arrossegat una fatal càrrega profètica, aquesta va ser la seva gran missió en la vida: esperar. Nadiezhda Mandelstam (Saràtov, 1899 - Moscou, 1980) va esperar la fi del malson estalinista perquè havia de viure per explicar-ho. Va anhelar l'arribada del temps propici que li va permetre, ja als 65 anys, abocar sobre el paper l'epopeia de por, fam i desterrament que va patir a la Unió Soviètica dels anys 30, amb el seu marit, el més excels poeta rus del segle XX (amb permís d'Anna Ajmàtova i Marina Tsvietàieva). Un poeta immens, encara que els versos d'Ósip Mandelstam perdin sonoritat, riquesa plàstica i prodigalitat de significats en el camí de la traducció.

SENTÈNCIA DE MORT / L'horror es va desencadenar per l'escriptura d'un sol poema, conegut com l'Epigrama contra Stalin, que un crític va definir com «les 16 línies d'una sentència de mort» i que descriu així el tirà: ««Sus gruesos dedos son como gusanos, sebosos/ y sus palabras exactas, como pesas macizas./ Sus bigotes de cucaracha se ríen». Un poema temerari i, a la vegada, reivindicatiu de la integritat artística: Mandelstam no estava fet de la pasta dels servils.

PARETS AMB ORELLES / Encara que no existia còpia escrita del text, que va sentenciar el seu tràgic destí, el poeta l'havia recitat enpetit comitè en alguna vetllada literària. El fet que el jutge instructor tingués en el seu poder una versió del poema significava probablement que els òrgans de seguretat havien infiltrat un talp entre el cercle d'amistats del matrimoni, de manera que la diatriba va arribar fins al Kremlin, a les orelles de l'«exterminador de pagesos». A l'antiga URSS les parets tenien orelles.

LES PURGUES ESTALINISTES / Contra tota esperança sintetitza, doncs, l'horror de les purgues estalinistes en el penós deambular dels Mandelstam des de la primera detenció -la nit del 13 al 14 de maig de 1934-, fins a la pèrdua del seny, el confinament als Urals, el retorn a Moscou, el segon arrest -la matinada del 3 de maig de 1938- i finalment la mort del poeta en un camp de trànsit rumb a Kolimà, l'infern de gel a la vora del Pacífic.

La veu de la viuda, una dona culta que no s'havia dedicat a l'escriptura, desgrana en aquestes memòries els fets despullats, sense autocompassió ni filigranes estilístiques, una concatenació de peripècies per salvaguardar el llegat de Mandelstam: «Els vaig haver de guardar en la memòria [els poemes] per si em desposseïen dels papers, o si les persones a qui els n'havia donat còpies tenien terror i els cremaven en un moment de pànic». D'alguna manera, com diu Joseph Brodsky en el pròleg, la memòria és un substitutiu de l'amor.

Amb el temps, quan els últims supervivents del gulag van perdre la por de parlar, es va saber que Mandelstam havia acabat els seus dies com undojodiaga-literalment, 'el que se'ns en va'-, paraula que designava en l'argot carcerari la persona que, abatuda per l'extenuació i la fam, s'abandonava a la mort en el camp de concentració. Gran, terrible i misteriosa: així és Rússia, un país que venera els seus poetes i, al mateix temps, és capaç d'exterminar-los.

3 CONTRA TOTA ESPERANÇA

CONTRA TODA ESPERANZA

Nadiezhda Mandelstam

Trad.: Jaume Creus / Lydia Kúper.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Quaderns Crema / Acantilado.

656 p. 29/ 30 €