'El bosc', una guerra, un altre món

Óscar Aibar

Encara que barregi els dos mateixos ingredients, un relat fantàstic i el context de la guerra civil espanyola o la postguerra, no té res a veure l'últim film d'Óscar Aibar, un kamikaze del gènere com ho va demostrar aAtolladerooPlatillos volantes, amb les dues pel·lícules de Guillermo del Toro,El espinazo del diabloiEl laberinto del fauno.

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

Física i metafísica de Marco Mezquida

Aibar assaja una mena de fantasia rural en la qual la contesa civil, l'amenaça del feixisme que avança cap a la zona de Terol o l'enemistat entre les forces anarquistes de la zona i els brigadistes internacionals funcionen com a suport emocional, com a decorat argumental. En aquest film el que li interessa a Aibar és flirtejar amb gèneres i tonalitats diferents -hi podem trobar melodrama, cinema fantàstic, rural, fins i tot comèdia- i portar a vegades fins al límit les seves idees: els passatges finals són, en aquest sentit, una demostració de la llibertat que ha tingut el cineasta en un gènere que és flexible, sí, però que també està molt codificat. Aibar suggereix i mostra, i les dues coses conviuen bé quan generalment ho fan malament.

La història va de la nit de Sant Llorenç, la més càlida de l'any, a la de San Blas, la més freda, i flueix a partir d'un element alienígena instal·lat en el cos d'un relat rural sobre la guerra civil. L'esfera verdosa i intangible situada en un monticle d'arbres circulars ens pot traslladar fins a d'altres mons, i des d'ells, i a partir de la visió d'un pagès, es contempla l'estupidesa de la condició humana quan la guerra fa els seus estralls. QUIM CASAS