«La sal... ¡a grapaaats!»

Els ha sortit un programa d'humor.El convidatd'aquesta setmana (TV-3) ha estat d'una jocositat sensacional.Albert Om, canviant per una vegada el seu paper i transformant-se en amfitrió, ha rebut a casa sevaFerran Adrià. I han protagonitzat moments d'una comicitat fantàstica. Al marge d'aprofitar l'ocasió per celebrar el 50è aniversari d'Adrià, sopar al qual van assistir el nostre companyPau Arenósi la també crítica gastronòmicaCristina Jolonch, els granshitsd'aquest programa han brotat quan estaven ells dos a la cuina, intentant trobar algun aliment. En vista de l'orfandat de matèries i que només hi havia una mica de pasta en un armari,Adriàva intentar fer almenys uns humils espaguetis a lacarbonara. I es va produir el següent diàleg, divertidíssim com n'hi ha pocs:

-Aquest cassó és petit.

-No en tinc cap més.

-¿Hi ha béicon?

-No.

-¿Crema de llet?

-Tampoc.

-¿All?

-No.

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

¡Ahh! La cara d'Adriàera impagable. No voldria exagerar però crec que el millor cuiner del món no s'havia trobat mai, gastronòmicament parlant, amb un amfitrió més orfe. I és clar, davant aquella misèria li va manar que almenys posés sal al cassó on bullien els espaguetis. I llavors es va produir el cop definitiu, d'un surrealisme esplendorós:Omes va posar a salar, en efecte, però ho va fer amb el minúscul saler de taula, vinga tirar sal, una vegada i una altra sacsejant el saleret, o sigui, tirant sal en comptagotes. AFerran Adriàno li va agafar unpatatúsallà mateix perquè Déu és misericordiós. I al veure queOmes podia estar així fins al dia de Nadal, no es va poder contenir i amb una colossal conyeta li va deixar anar:«Escolta, tu... ¡de cuinar no has cuinat mai! ¡Mai! La sal ¡a grapaaaats!».¡Ahh! Quin gag. Al seu costat,L'estranya parella es queda en comèdia d'aficionats.

BERLUSCONI.-També és divertit veure com informen les cadenes de Mediaset (Tele 5 i Cuatro) sobre la tornada deBerlusconi. Fan virtuoses filigranes. Diumenge van dir:«La Unió Europea observa amb preocupació el terratrèmol polític que ha provocat l'anunci de dimissió de Mario Monti». ¡Ahh! Corregim-los amb carinyo fraternal: no és la dimissió deMonti, sinó l'amenaça del retorn de la mòmia, el que espanta.