El temps perdut

Una vegada finalitzada l'ordenació de l'obra narrativa de Mo Yan i el recompte de les novel·les publicades en els idiomes hispans, que encara no inclou les primerenquesPluja en una nit de primaveraiEl rave transparent, sinó que comença pel seu principal èxit,Sorgo rojo,coneguda sobretot per la versió cinematogràfica de Zhang Yimou, podem iniciar la tasca crítica sobre les novel·les mai ressenyades o sobre aquelles que vagin apareixent en els pròxims temps.

No ens aturarem en la gènesi de l'última obra publicada al nostre país, sinó per dir que va ser fruit d'un encàrrec d'una editorial índia perquè l'escriptor expliqués en un assaig els canvis ocorreguts en la República Popular Xinesa, però que al final el text va resultar ser unanouvelleon l'autor, a propòsit d'una autobiografia parcial, que avança a salts i que distribueix l'espai al compàs dels seus records (amb especial èmfasi en els anys de la seva adolescència), va introduint, com de passada, algunes dades (algunes més rellevants que d'altres) sobre les transformacions experimentades pel seu país entre el 1969 (quan l'escriptor tenia 14 anys) i l'època present.

Per tant, el lector no s'ha d'esperar cap anàlisi sociològica homologada, cap reflexió política convencional, cap format acadèmic, sinó una cosa totalment diferent: una narració autobiogràfica, naturalment emmarcada en un espai i un temps molt concrets, sempre atractiva i, segons els casos, divertida o emotiva.

Així, la novel·la gira al voltant d'alguns fets que van ser fonamentals en la vida de l'autor i que, inserits en el seu cor en l'època inquieta de l'adolescència, van seguir exercint el seu poder de fascinació al llarg de tota la seva vida. Són fets tòpics: la diversa actitud envers els seus professors, l'amor per una companya de classe, l'admiració per un estudiant d'esperit independent, la fixació fetitxista en un camió soviètic que prestava els seus serveis a la granja (un GAZ 51, que assoleix les dimensions sentimentals del que seria un Rolls Royce en una altra cultura).

A partir d'aquests materials subjectius, l'autor també va revelant el context en què es desenvolupa la seva peripècia, especialment la complexa estratificació social basada en la posició en el món laboral, però també en el passat familiar (pare intel·lectual o sospitós dedretanisme), en les activitats pròpies i dels pares en el període revolucionari (màrtirsoheroisde la causa) o en la més o menys estreta relació amb el Partit, dispensador de tots els privilegis. I també el procés de modernització, amb els seus èxits però també amb els seus límits i les seves contrapartides, en un món on els diners van convertint-se a partir dels anys 80 en la principal mesura de l'èxit individual.

RECORDS / No obstant, malgrat aquests afloraments de l'escenari on es mouen els personatges, la novel·la és primer de tot una rememoració nostàlgica dels valors de la joventut: l'amor, l'amistat, l'aventura, l'esperança. Les aspiracions d'aquella època s'hauran complert o no, però la commovedora figura de la bella Lu Wenli sempre tenyirà de color aquella època llunyana, per més que el temps vagi desdibuixant els contorns, vagi marcint l'esplendor de l'herba, vagi transformant la il·lusió del passat en la resignació del present. Val molt la pena treure el cap a aquesta humil recerca del temps perdut a la Xina actual.

3 CANVIS / CAMBIOS

Mo Yan

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Edicions 62 / Seix Barral

Trad. Carles Prado-Fonts / Anne-Helène Suárez. 118 / 128 pàg. 16,50 / 16,49 euros