Històries del passat

Ho sento però ara em posaré nostàlgic. És el que passa quan un ja té un passat. I és que per aquestes circums-

tàncies de l'actualitat literària, en aquestes setmanes són protagonistes alguns autors que vaig veure néixer professionalment i que han tocat la fortuna amb més o menys intensitat.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El 19 de desembre recalarà a les llibreriesLa vacant imprevista(Empúries / Salamandra) deJ. K. Rowling, la seva primera novel·la d'adults després del tsunami deHarry Potter. Serà impossible entrevistar-la ja que només surt del seu castell de Hogwarts per a assumptes d'alguna ONG, encara que la recordo passejant pel passeig de Gràcia el 1999, amb la seva primera entregapotterianasota el braç, i només tres periodistes pendents d'ella. Igual que veigDavid Monteagudo arribant en moto a l'entrevista concertada en un petit poble pròxim a la fàbrica de cartonatge on treballava, per Vilafranca del Penedès, per parlar deFi(Quaderns Crema / Acantilado), just ara que s'ha adaptat al cine amb un gran desplegament mediàtic. I què es pot dir d'Arturo Pérez-Reverte,que ja està a la llista de més venuts ambEl tango de la Guardia Vieja(Alfaguara), la seva novel·la més romàntica encara que amb la dosi aventurera necessària. Ara el record passant per Barcelona a principis dels 90, quan encara portava ulleres, escapant-se per uns dies de la guerra dels Balcans de la mà del llavors responsable d'Alfaguara,Juan Cruz, que solia convidar a dinar uns quants periodistes catalans al desaparegut La Odisea.

Doncs bé, els explico tot això perquèPablo Martín Sánchez ha publicatEl anarquista que se llamaba como yo(Acantilado), un fantàstic novel·lot de 600 pàgines que ens parla d'un anarquista que es deia com ell, condemnat al garrot vil el 1924, i que va conèixer el dia que va escriure el seu nom a Google. I perquèEduardo Bertiha fet el mateix ambEl país imaginado(Impedimenta), una bellíssima història d'amor ambientada a la Xina dels anys 40. Ara només em queda esperar que d'aquí 15 anys tots dos hagin triomfat, i algú em demani una columna on jo els pugui recordar.