Eugeni Forcano, el fotògraf de la «gent tal com és»

Es va convertir en fotògraf professional de forma tardana i per atzar: als 34 anys quan, sent un aficionat autodidacte que treballava de comercial, va guanyar un concurs de la revistaDestino i va ser reclamat per Nèstor Luján i Josep Pla per il·lustrar gran part de les portades del setmanari, a més a més de treballar per a l'editorial Seix Barral. Eugeni Forcano (Canet, 1926) es va fer un nom i va prosperar amb la fotografia de moda, més ben pagada que el fotoperiodisme. Els reconeixements van trigar a arribar, però ho van fer. Ahir, el fotògraf va rebre un homenatge, el Premio Nacional de Fotografía, que només alguns dels clàssics de la seva generació han arribat a obtenir (Joan Colom, Ramón Masats, Francesc Català Roca, Rafael Sanz Lobato i Carlos Pérez Siquier, si s'inclouen els premis d'Artes Plásticas anteriors a la creació, el 1994, d'aquest guardó específic).

El jurat va destacar, amb la coneguda prosa d'aquestes ocasions, «l'extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges i la seva llarga trajectòria, en la qual cal ressaltar la seva capacitat d'innovació i experimentació». Una definició que no inclou el punt fort de Forcano, la capacitat de mostrar les persones a través d'un gest decisiu i espontani. «A mi m'ha interessat la gent tal com és i com s'expressa, no les fotos preparades», explicava ahir.

UN AUTODIDACTE / Així resumeix Forcano, d'una tirada, la seva trajectòria: «La fotografia ha sigut per a mi tant una realitat com un somni; el reportatge em va permetre acostar-me a la gent sense veu, descobrir-la i conèixer-la, la popularitat que vaig aconseguir als 60 gràcies aDestinova fer que em vinguessin a buscar per fer fotografia de moda, que em va permetre comprar temps per plantejar-me el desafiament d'aconseguir fotografies en color en què la llum no fos il·luminació, sinó la generadora de les imatges, com la pintura i el pinzell per al pintor». Unes fotos en color que encara té com un repte exposar com a conjunt.

Forcano, que va donar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona 650 ampliacions en gran format que van ser objecte d'una exposició el 2010, i 140 més a Canet, on compta amb un espai permanent a la casa de Domènech i Muntaner, prepara també allà una exposició sobre el gran reportatge que va dedicar a Josep Pla amb motiu del 70è aniversari de l'escriptor.

Però la coneguda imatge de Pla envoltat d'espirals de fum la va fer a la casa de l'editor Josep Vergés: «Vaig disparar i va sortir: s'ha d'estar molt atent, per captar coses inesperades. I sense mirar a través dels ulls. Jo duia la Rolleyflex penjada a l'altura del pit i disparava sense mirar, la pràctica t'ho permet fer com qui canvia de marxes».

I per als que els estranyin les imatges de la seva bigarrada casa (vegeu a dalt), Forcano avisa que només és una versió suavitzada del que era el seu estudi: «A casa encara es pot aguantar, l'estudi era delirant, una bogeria, un disbarat, dalinià».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Vegeu una fotogaleria a

http://www.e-periodico.cat