L'estrena d'un esperat muntatge teatral

La gran cort de 'Polònia'

'La familia irreal' triomfa al Victòria amb una sàtira musical plena de mala bava i humor

Mascarell va encapçalar la llista de convidats institucionals.

Mascarell va encapçalar la llista de convidats institucionals. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Estrena triomfal. El públic va acomiadar dret ahir a la nit al Teatre Victòria la cort dePolònia, els grans protagonistes de la comèdia musical impulsada per la productora Minoria Absoluta i la companyia Dagoll Dagom que s'havia convertit en un dels muntatges més esperats de la temporada.

Si els incondicionals dePolònia no en tenen prou amb l'entrega setmanal del programa de TV-3, ja poden anar al Victòria a buscar-ne una dosi més gran.La familia irreal porta a l'extrem tot el que apunten els esquetxos televisius. Set anys de sàtira al canal públic català els han donat l'habilitat suficient per trobar-se en aigües movedisses sense greus problemes. Doncs bé, la versió teatral entra en terreny pantanós perquè la sàtira té més voltatge. Els dards, a més, s'amplien a tots els protagonistes de la cort, excepte els menors, quan a la tele se centren més en els reis i l'hereu i la seva dona.

EPISODIS EXPLÍCITS / Després del discurs del reiAlbà amb la sala encara il·luminada que posa el públic en situació, per si calia, no han passat ni cinc minuts de l'obra i ja brota la paròdia pujada de to d'episodis molt explícits amb una jove «sueca o noruega» relacionada amb el príncep i d'una alemanya que acompanya Albà/Joan Carles de safari i amb habitació privada a palau. Tota la carn a la graella, vaja. La caricatura no eludeix el traç gruixut en una primera part que no aconsegueix escapar del tot d'aquella voluntat manifestada pels seus autors de no embastar esquetxos en favor d'una proposta compacta.

Les situacions que provoquen l'aplaudiment més fort del públic arriben en el moment que tota la família ocupa l'escena, en especial amb l'aparició de Jaime de Marichalar en patinet. Una versió peculiar deLa família de Carles IV, de Goya, serveix com a gran marc escenogràfic i a la vegada també com a pantalla de projecció de vídeos, per exemple, amb una agressiva presentadora d'informatius.

Ningú de la família se salva d'una paròdia plena d'acudits i ocurrències, encara que el tracte més afectuós potser és per a aquell príncep una mica melancòlic (Queco Novell) que no vol governar i menys quan el seu pare abdica davant la pressió popular. Aquella trama de fugida cap endavant de la monarquia està acompanyada per cançons d'un repertori divers i heterodox, que comença ambhitsdels musicalsMamma miaiEvitai que pot saltar aMaterial girl, amb Letizia de Madonna, oThe final countdown,de Europe.

Tots els actors dePolòniafan un pas endavant en un salt, sense xarxa protectora, com a cantants recolzats per aquell repertori que el públic fàcilment reconeix. El Victòria no deixa de ser al llarg de les dues hores de funció (descans inclòs) un festiu karaoke.

És a la segona part quanLa familia irreal agafa més vol i trama teatral amb tota latroupe sortint de palau arran de la revolució al carrer i instal·lant-se a Molins de Rei. Perquè el rei creu que és de la seva propietat. La història creix amb una Letizia que intenta integrar-se convertida en pubilla i un Felip que es guanya la vida de porter de discoteca.

HOMENATGE A RUBIANES En el seu camí cap a l'exilifins i tot es troben un mosso tipus Felip Puig i lareinaMireia Portas firma un gran moment quan intenta vendre les joies de la família entre el públic. Tampoc falta en el muntatge un record (molt aplaudit) a Pepe Rubianes que protagonitza Queco Novell. Albà ho borda pel que fa a l'apartat musical amb una ranxera delreiVicente Fernández i tota la família acaba treballant a Eurovegas. Una sàtira marca de la casa.

Notícies relacionades

Vegeu el vídeo de

l'estrena de l'obra amb el mòbil o a e-periodico.cat