EN 3 MINUTS
Pere Vilà Barceló: «Els artistes volen provocar»
El cineasta català (Girona, 1975) va presentar ahir a la Seminci de Valladolid 'La lapidation de Saint Étienne¿, duríssim retrat de la soledat de les persones grans.

Pere Vilà Barceló.
-¿Es va plantejar fer la pel·lícula en català i no en francès?
-Sí, però després vaig optar pel francès. També perquè volia treballar amb Lou Castel.
-El film reflecteix la descomposició física i moral d'un home gran que viu sol i que no es pot oblidar de la seva dona i la seva filla mortes. ¿Vostè té motius personals per haver-ho fet?
-Sempre n'hi ha. Durant un parell d'anys vaig cuidar la meva àvia, que va patir Alzheimer. I això em va marcar. El meu primer curt parlava d'aquesta malaltia. I he fet documentals que tracten sobre la gent gran. És un tema que m'interessa.
-Té imatges molt crues. L'espectador pot sortir amb ganes de trucar a algun familiar vell. O pensant en la vellesa. O, fins i tot, amb l'estómac una miqueta regirat.
-L'objectiu de qualsevol artista és fer pensar i provocar alguna emoció en l'espectador, encara que sigui la indiferència. Totes aquestes opcions que comenta em semblen bé. A partir d'aquí, el que importa és l'element personal de cada espectador.
-Per fer realitat la pel·lícula va ser imprescindible la figura de Lluís Miñarro. Si ell no existís...
-Ens aniria molt malament. És una figura per reivindicar, un productor únic a Espanya [ha treballat amb Marc Recha i José Luis Guerin, entre altres]. Té olfacte per detectar projectes que busquen nous llenguatges i això és una capacitat que no té ningú més. Hi ha una campanya de desprestigi per a aquest tipus de cine. Sembla que molta gent no vol que existeixi. Això és terrible.
-¿Què passaria si només es fessin pel·lícules molt taquilleres?
-És una llàstima perquè en altres països no hi ha aquest debat i el cinema d'autor conviu sense problemes amb altres tipus de propostes. ¿Què més passa si hi ha pel·lícules diferents? ¿On és el problema?
-Vostè mateix té projectes més comercials.
-Vaig començar com a guionista i escric de tot i ho presento en molts llocs. També escric històries comercials de gènere, de terror o d'extraterrestres. M'ho passo bé. Les escric per a mi i si, a més, trobo algú que hi està interessat, genial, perquè així puc viure. És que amb un tipus de cinema és difícil viure.
-El seu film, que s'estrena a finals d'any, va ser a Karlovy Vary. I ara a la Seminci de Valladolid.
-Els festivals són imprescindibles. És el trampolí més important per a nosaltres. No podem menysprear la quantitat de gent que veu aquestes pel·lícules als certàmens.
Notícies relacionades-Als festivals les sales s'omplen, però la situació és molt diferent quan les pel·lícules s'estrenen als cines.
-És que si a ciutat on tu vius no hi ha cap festival, quan arribes a les sales veus els cartells i penses: va, anem a veure la de Matt Damon, que sempre està bé.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- TELEVISIÓ I MAS ¿Substitut? El pitjor possible
- Barcelona, protagonista La Central obre la seva nova llibreria a Consell de Cent
- Mundial de MotoGP Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible
- La ronda francesa Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour
- Waterpolo Espanya s’ensorra davant Hongria i lluitarà pel bronze contra els EUA