El MNAC insisteix en el perill de traslladar els murals de Sixena

El MNAC insisteix en la incapacitat tècnica del museu per portar a terme la retirada i el trasllat de les pintures de la sala capitular de Sixena i ha enviat al jutge nous informes que, assegura, avalen, ratifiquen i amplien la seva posició referent als grans riscos i la complexitat extrema de l’operació. Es tracta, segons va informar el museu en un comunicat, de nous estudis de la doctora Simona Sajeva i l’Iccrom (Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals), que, entre altres coses, alerten del dany irreparable que poden patir les pintures en cas de trasllat.

L’informe de Sajeva, experta internacional que ja va avaluar el 2016 els riscos de moure les pintures, també destaca que "tant el termini com la proposta tècnica" del Govern aragonès "ignoren els greus riscos de fer malbé de manera irremeiable les pintures, i per tant són inviables".

El museu barceloní, que va presentar ahir l’escrit d’oposició a l’execució de la sentència, que l’obliga a tornar les pintures en un termini de set mesos, manté els arguments tècnics i jurídics que ha defensat al llarg de tot el procés, amb què prioritza la preservació de l’obra i assenyala els riscos de danys irreparables. En aquest sentit, fa valer el dictamen de l’Iccrom, organització que va enviar en missió oficial una de les seves tècniques i que recomana "encaridament" realitzar "una avaluació exhaustiva dels riscos partint dels valors existents abans d’emprendre qualsevol acció relacionada amb la reubicació". "Tot i que es poden considerar relativament estables en les condicions actuals en les quals es troben al MNAC, els riscos que comporten el seu transport i reinstal·lació al monestir de Sixena no es coneixen del tot, cosa que suscita inquietuds quant a les necessitats de conservació de les pintures", constata Alison Heritage, científica del patrimoni i conservadora de pintures murals enviada a l’agost per l’Iccrom per avaluar les pintures.

En el seu escrit d’oposició, el museu no només insisteix en "incapacitat tècnica per portar a terme la retirada i el trasllat de les pintures" i alerta de risc de danys irreparables" en les "àrdues i complicades actuacions necessàries per a l’execució voluntària (o forçosa) de la sentència": també proposa un cronograma alternatiu, detallat i per fases, que inclou les aprovacions administratives necessàries i, sobretot, "els procediments i normes d’actuació estàndards de caràcter internacional que són d’obligat compliment".

Notícies relacionades

BCN manté l’idil·li amb el teatre

Jordi González agafa el relleu de Ricard Ustrell a ‘Col·lapse’

Falta d’experiència

En total, la durada estimada que contempla el MNAC seria d’entre 64 i 76 setmanes, més del doble del temps previst per Aragó. El museu no només qüestiona el calendari aragonès, sinó que també considera que l’encarregada de liderar l’equip de tècnics de la comunitat veïna, la conservadora-restaturadora Natalia Martínez de Pisón, no té l’experiència ni la solvència necessàries per a una operació d’aquesta envergadura. "Ha treballat sobretot en retaules i escultures de fusta", es pot llegir en les al·legacions presentades pel MNAC.