Un 'Macbeth' d'alt risc

un càlid aplaudiment va acomiadar l'agosarada versió d'Àlex Rigola sobreMacbeth,la tragèdia poètica i sagnant de Shakespeare, que va obrir ahir a la nit el festival Temporada Alta de Girona/Salt. Tractant-se de l'exdirector del Lliure ningú podia quedar indiferent, per bé o per mal, però segur que l'expectació de l'estrena, que també era la de la nova seu del centre d'arts escèniques del Canal a l'antiga fàbrica Coma Cros, no es va veure acompanyada per un incontestable èxit artístic. Que el conseller Mascarell comandés una nodrida representació institucional i que col·legues de Rigola com Julio Manrique, Oriol Broggi, Hermann Bonnin, Ramon Simó i Sílvia Munt, entre altres, es desplacessin a Salt parlava de l'interès que havia despertat la proposta.

A Rigola li agrada fer de trapezista, fins i tot sense xarxa, i les acrobàcies no sempre són impecables, de la màxima nota, malgrat l'esforç d'un entregadíssim equip d'actors, encapçalat per l'excel·lent Joan Carreras. El director barceloní té una especial predilecció per l'estatisme en els seus últims espectacles, en una postura que realça la força de la paraula més que l'agitació escènica. Així passa al començament deMCBTH (Macbeth), el que esdevé en un esdevenir morós, farragós, de la trama. Ni l'aparició de les tres bruixes anunciant-li el seu destí al protagonista, amb caretes de Mickey Mouse i samarretes del Celtic de Glasgow, provoca un gir en el que passa en una escenografia inspirada en el bosc i la caseta deTwin Peaks,la sèrie de David Lynch.

No és fins a l'assassinat del rei Duncan (un brillant Lluís Marco) quan la peça remunta el vol. La llum encegadora de la revelació serveix tant perquè Macbeth comenci a calibrar les conseqüències del seu regicidi com perquè Rigola condimenti la seva proposta de cops d'efecte de la seva marca. Començant per aquella al·lusió graciosa aEl senyor dels anellsamb un Macbeth jugant amb la seva corona com l'inefable Golum amb l'anhelat anell de la trilogia de Tolkien. Enmig d'un malson, el protagonista també pateix un atac de desenfrenament sexual ben explícit o intenta més tard enderrocar la caseta del bosc com al conte d'Els tres porquets. Potser el més brillant és el fet de pintar de color vermell sang les cares de Lluís Marco i de Marc Rodríguez (el noble Banquo) després del seu assassinat.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

ESPAI BLANC / En la breu segona part, desapareix el bosc de Twin Peaks per deixar pas a un enorme espai blanc, esterilitzat, irreal. És allà on veiem Macbeth i la seva dona completament despullats en un desenllaç on la sang domina l'escena amb un immens bassal. Rigola juga amb aquesta sang com no ho ha fet abans i en aquella bassa la parella assassina inicia un breu joc sexual abans de la mort de Lady Macbeth en una escena en què Alícia Pérez s'hi deixa la vida amb convulsions gairebé epilèptiques.

És el preàmbul per a la mort de Macbeth a mans de Macduff (Míriam Iscla) en una escena final sense el clímax que potser hauria necessitat. Va ser una altra de les piruetes arriscades en la que és la cinquena incursió de Rigola en l'univers únic de William Shakespeare.