La invenció del passat

«Retòrica en extrem, exageradament elaborada, d'allò més antinatural, sintètica i densa, posseeix un estil que podria haver estat forjat

-le mot juste!- per l'empleat d'un tribunal de delictes menors de Bizanci, posem, un antic esclau a qui l'amo ha concedit generosament la llibertat d'utilitzar la seva immensa i eclèctica biblioteca, una llibertat que el pobre home ha aprofitat amb excessiva avidesa». Així descriu Alexander Cleave, el narrador deLlum antiga, JB, autor deLa invención del pasado, biografia d'Alex Vander que encarnarà en la seva adaptació al cinema. Queda clar que JB no és una marca de whisky; que Alexander Cleave, que és gairebé un anagrama d'Alex Vander, era també el narrador d'Eclipse; i que la filla d'aquest, Cass, morta en suïcides circumstàncies, ocupava un lloc protagonista aImposturas. O sigui,Llum antigaés unfestival Banvilleen tota regla.

Es podria dir que l'escriptor irlandès, tan aficionat a posar-se màscares (l'èxit del seu altre jo, Benjamin Black, així ho testifica), es llança a travar un lúdic galimaties, un laberint postmodern en què s'avança als seus detractors -encara que la seva prosa, tan elegant com de costum, ha rebaixat ostensiblement l'elitisme poètic d'El mar iLos invisibles- per redactar, al seu torn, una novel·la que reprèn explícitament les seves obsessions, en especial la que considera la memòria com un tros de fang de dimensions difícils de mesurar

-un penya-segat amb coves secretes- i la que es diverteix inventant jocs inquietants amb fantasmes i reencarnacions o, més ben dit, amb representacions de la cosa macabra que celebren el gran teatre del món.

SOFISTICADA / La meitat de la novel·la està dedicada al record del primer amor de Cleave, la mare del seu millor amic, la dona que el va iniciar al sexe, que el va desvirgar com a adult. En aquests passatges evocatius, Banville exercita el seu múscul sensual, posa en crisi la matèria real de la memòria i esbossa un secret, misteriós parentiu amb la vida de Cleave en la seixantena, que, vistes les possibilitats de rellançar la seva carrera en el cinema, es troba exactament amb el que buscava, un crític literari que ha de reimaginar davant d'una càmera i una actriu que insisteix a convertir-se en la seva filla suïcida, amb l'única intenció de condemnar-se a si mateixa amb l'aprovació d'una veu autoritzada en la matèria. Ball de màscares, joc de miralls: la novel·la és una sofisticada, bonica llanterna màgica que reflecteix fragments d'un gest que avança i retrocedeix, que atrapa un moviment ingràvid i que busca definir les relacions paternofilials en els ressons d'un desig remot de protecció i descobriment.

TantEclipsecomImposturassemblen escrites pensant queLlum antiga els completarà, els tornarà a il·luminar. I no obstant la novel·la té prou força per sostenir-se sola, atrapada entre dos temps que es devoren, que s'acaricien, que s'injecten una energia pertorbadora per reconstruir un mapa del present que és vida i és mort, que és cos i és fantasma.

Banville ens torna a deixar amb la boca oberta: és una novel·la de textures, però també de personatges que pateixen més enllà del que acoten les paraules.

3LLUM ANTIGA / ANTIGUA LUZ

John Banville

Notícies relacionades

Una consagració massiva i un aniversari total

La festa de la Fira, la festa d’‘Abril’

Trad.: Eduard Castanyo / Damià Alou.

Bromera / Alfaguara. 280 / 304 p. 19 €