Un Calders en clau pop

Un agrimensor que, després d'una jornada de treball, descobreix que casa seva s'ha mogut de lloc. Una nena que, en una nit de tempesta, puja a les golfes, obre una finestra que feia anys que estava tancada i descobreix un secret familiar. Un passejant que s'obsessiona imaginant-se la seva mort, atropellat per una bicicleta, després de la predicció d'una gitana. És el món de Pere Calders, que uneix quotidianitat i fantasia amb un rerefons inquietant, i que ara un col·lectiu de músics ha convertit en flamant material pop. Un disc,Cançons de la veritat oculta, evoca el seu imaginari en el centenari del seu naixement, que es compleix avui.

L'obra conté 11 cançons, cada una firmada per un nom propi de la nostra moderna escena pop: Jaume Pla (Mazoni), Pau Guillamet (Guillamino), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Maria Rodés, Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Le Petit Ramon, Jordi Lanuza (Inspira), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Pere Agramunt (La Brigada) i Vicky de Clascà (Bikimel). Han compost sense cenyir-se a directrius prèvies, ja sigui adaptant literalment un conte o bé prenent-lo com a punt de partida inspirador.

Aquest material ha passat per les mans de l'arranjador i director musical Genís Bou, saxofonista de The Gramophone Allstars, i ha acabat en la veu de la cantant d'aquest grup, Judit Neddermann. «Hem volgut treballar una mica a l'estil Motown, buscant què feia millor cada cosa; compondre, arreglar i cantar», explica Marçal Lladó, del segell Bankrobber, un dels ideòlegs del projecte que, casualment, va estudiar amb una néta de Pere Calders, Diana Coromines. D'aquest vincle va sorgir un projecte que, diu, ha il·lusionat la família Calders. «Són oberts i receptius, i els agrada que la seva obra es difongui», destaca.

Bou, nascut el 1985, i Neddermann, el 1991, reconeixen que estaven poc familiaritzats amb l'obra d'aquest escriptor exiliat a Mèxic que va morir el 1994. Per posar-se en situació van veure l'entrevista que Josep Maria Espinàs li va fer al programaIdentitatsde TV-3, i després van descobrir el seu món literari. Neddermann ha tret conclusions d'aquests relats amb factor imprevist. «A Calders li encantava fer especials les coses que passen. La seva fantasia me la prenc com si ens estigués dient que, en realitat, a la vida passen moltes coses especials i has d'estar atent per disfrutar-ne. És la meva interpretació. Potser un expert diria: '¿però què dius?'», explica fent broma la cantant del Maresme.

Protagonisme vocal

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En la seva immersió, Neddermann va viure una experiència filocaldersiana. «Un dia, abans d'anar-me'n a dormir, vaig repassar totes les lletres mentalment, i després em vaig passar tota la nit somiant amb les històries i els personatges», revela la intèrpret, el nom de la qual és l'únic, a més del de Calders, que apareix a la portada del disc. «En les cançons hi ha diverses influències sonores i el que les uneix és la veu de la Judit», apunta Bou, que en el tractament sonor ha primat «el concepte degroove».

Presentat al maig a l'Auditori, el disc s'ha mostrat a (a)phònica (Banyoles) i ahir a la nit a la NauB1 de Granollers. Se li augura un recorregut, sempre que un dia els seus autors no es despertin i descobreixin, per exemple, que tot ha estat producte de la seva imaginació i que el disc no existeix.